• Imprimir

La banda escocesa Travis treu al mercat nou treball discogràfic, 'The Boy With no Name', que trenca un silenci de quatre anys

Pop fins a la medul·la

Raquel Font

Fran Healy, Dougie Payne, Neil Primrose i Andy Dunlop (de davant a darrere) són els quatre membres de Travis
RUTH MARIGOT

The Boy With no Name ja ha nascut. Fran Healy, el compositor i cantant de Travis, és el pare de la criatura i mai més ben dit perquè aquest és el títol del nou disc de la banda escocesa que lidera, en honor al seu fill, Clay, que fa poc que va néixer, i a qui ha dedicat una de les cançons, My Eyes. "Aquest és un treball molt pop en el sentit clàssic, com la majoria dels nostres discos. Hem intentat que cada tema tingui una melodia nova que no ens recordi res que haguem fet o escoltat abans", explica Healy a l'AVUI.

En aquest àlbum, els Travis tornen a apostar per "les cançons com a tals" perquè tenen la sensació que "en els últims anys la gent ha deixat d'escriure cançons i la música s'ha convertit en una altra cosa, en una cosa més experimental".

Mirada retrospectiva

Aquest treball trenca quatre anys de silenci que els membres de la banda escocesa s'han pres per "respirar" després de 10 anys sense parar, des d'aquell disc de debut el 1997, Good Feeling, un temps que han aprofitat per "mirar enrere i revisar tot el camí que havíem fet". The Boy With no Name és el resultat d'aquesta mirada retrospectiva, amb melodies més pop que mai que es reinventen a cada cançó i amb noves coses per dir. "A les lletres parlem de les relacions humanes, entre amics, parelles, amants, pares i fills... perquè és el més important que tenim els éssers humans. Fent aquest disc m'he adonat del difícil que és fer una bona cançó pop". El que és clar és que aquesta fórmula els funciona i el públic els ho confirma cada vegada que els veuen en directe, tal com ho van fer fa unes setmanes a l'Espai Movistar de Barcelona.

Bona feina

Fran Healy, Andy Dunlop, Dougie Payne i Neil Primrose van començar a tocar a principis de la dècada dels noranta sense gaires pretensions i ni de bon tros amb la intenció de dedicar-s'hi professionalment. Des de llavors han aconseguit fer-se un lloc en l'escena indiepop britànica i han obert camins sonors a altres grups com Coldplay, Snow Patrol i Keane. En tot aquest temps, Healy reconeix que les coses han canviat molt dins de la indústria discogràfica, "ara és molt fàcil agafar un ordinador", i dóna la culpa a les discogràfiques de la crisi que està patint el sector. "Sempre s'han preocupat més de fer diners que de fer música i ara ja és massa tard. Les companyies estan molt espantades".

No obstant, Healy prefereix veure la part més romàntica de la qüestió. "Jo no sé on acabarà tot això però el que és segur és que la música i les bandes sempre existiran, malgrat les discogràfiques, les empreses de management i les d'informàtica".