• Imprimir

L'autor d''El señor Ibrahim y las flores del Corán' reivindica la gent humil en el seu debut com a director de cinema

Lliçons de felicitat i tolerància

Bernat Salvà

Eric-Emmanuel Schmitt estrena als cinemes catalans i, aviat, als teatres
MIQUEL ANGLARILL

"Avui ningú se'n riu dels pobres, però tothom es mofa de la cultura dels pobres, de la gent que col·lecciona nines, pinta casa seva amb colors cridaners i s'expressa a través de la cultura kitsch". Eric-Emmanuel Schmitt, dramaturg i novel·lista francès de prestigi internacional, ha debutat com a director de cinema amb una pel·lícula que reivindica "els personatges humils i modestos", que són objecte de la burla dels intel·lectuals, però que "poden ser un sol per als altres".

La pel·lícula es titula Odette, una comedia sobre la felicidad, i arribarà a les nostres pantalles divendres. Es basa en una novel·la del mateix autor, conegut en el món del cinema per l'obra de teatre El señor Ibrahim y las flores del Corán. Omar Sharif va guanyar el premi d'interpretació a Venècia i el César amb l'adaptació al cinema d'aquesta obra, que reivindica el diàleg i la tolerància a través de l'amistat entre un jove jueu de París i un turc musulmà. "És molt important no caricaturitzar la religió -reflexiona l'autor sobre el tema, malauradament d'actualitat-; és només a través del diàleg intercultural i interreligiós que es pot avançar". Posa com a exemple que el teatre nacional d'Israel alternava cada dia la representació d'El señor Ibrahim... en versió hebrea i àrab. "Utilitzen l'obra per crear el desig de pau. La pau no només s'ha de voler, també cal desitjar-la, i això implica curiositat, que és la primera forma de la tolerància. Aquí és on els intel·lectuals podem jugar un paper, despertant la curiositat per l'altre".

Curiositat per Odette

Eric-Emmanuel Schmitt, que va néixer a Lió, té un cognom germànic d'origen alsacià i viu a Bèlgica, intenta ara despertar la curiositat per la gent com Odette. Molt ben caracteritzada per Catherine Frot, és una dona vídua que conviu amb el seu fill gai, la seva filla en atur i el seu repel·lent nòvio. Entregada a fer feliços els altres, és fanàtica de Balthazar Balsan (Albert Dupontel), un escriptor tan apreciat per les lectores sense estudis com destrossat pels crítics literaris.

"El film es basa en el contrast entre ell i ella -explica Schmitt-. Ell ho té tot per ser feliç i no ho és, just a l'inrevés d'ella. La paradoxa és que és ella qui pot donar lliçons de felicitat". Autor d'èxit provinent d'una família humil, l'autor se sent identificat amb tots dos personatges: "Odette és d'on vinc, i Balthazar és on sóc; volia reconciliar totes dues parts". Ell no té, però, cap problema amb els crítics: "Ells m'han descobert i han fet de mi un autor llegit".

El director utilitza dos recursos per visualitzar els estats d'ànim de la protagonista: la fa alçar el vol -algun crític ha parlat de realisme màgic- i té com a veí un porter que es diu Jesús i sembla recrear passatges de l'Evangeli.