• Imprimir

LaCrònica

Benvingut, Mr. Allen

Bernat Salvà

Woody Allen ahir a la tarda al costat de Carmen Calvo, que no va parar de fer anar el vano
XAVIER BERTRAL

Els escassos para-sols es cotitzaven a l'alta; les primeres safates de menjar desapareixien ràpidament; les existències de cava, aigua i cervesa començaven a baixar, i la pregunta "On és Woody?" començava a pronunciar-se en veu baixa quan el cineasta de Manhattan va aparèixer ahir a la tarda als jardins de l'hotel AC Miramar de Montjuïc. Woody Allen no té títol encara per a la pel·lícula que començarà a rodar la setmana entrant a Barcelona ("sempre el posa al final", va precisar la ministra de Cultura, Carmen Calvo), però la presentació que es va fer del film recordava un parell de títols ben coneguts: Los lunes al sol (només hi faltava Javier Bardem) i Bienvenido, Mister Marshall (què devia pensar el director davant de tants polítics?).

Una munió de periodistes ben endreçats sota el calorós sol de juliol i un grup d'autoritats igualment nombrós, però a l'ombra (ministra, consellers, regidors, directors...), esperaven l'arribada del venerat Woody Allen. Amb mitja hora de retard -que es va fer eterna amb la calor-, finalment va aparèixer amb pantalons caqui, camisa de màniga llarga i barret verd, va escoltar educadament els parlaments de les autoritats i va dir un parell de frases amables: "Serà una carta d'amor de mi a Barcelona, i de Barcelona a la resta del món", va indicar del film. També va afirmar que "rodar aquí és un gran somni fet realitat", i que espera mostrar la ciutat "a través dels meus ulls, igual que vaig fer amb Manhattan".

"Com que es tracta d'un acte de presentació, no hi haurà torn de preguntes ni es realitzaran entrevistes", precisava la convocatòria de l'acte. I així va ser. No se'l va sentir més: només se'l va veure parlar amb Carmen Calvo i altres convidats. Abans, Jaume Roures, productor executiu del film i president de MediaPro, es va mostrar "molt orgullós de presentar Woody Allen a Barcelona". Jordi Martí, que és des d'avui el nou regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, va afirmar que "Allen haurà notat l'enorme estimació que li tenen els ciutadans de Barcelona". El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va destacar que el cineasta, "per a la meva generació, va representar l'oportunitat de connectar amb una imatge heterodoxa de la cultura dels Estats Units". La ministra de Cultura, Carmen Calvo, la que més semblava saber del film, va qualificar Allen d'"un dels grans talents del cinema de la nostra època, que fa filosofia amb les seves pel·lícules i ens ha regalat grans reflexions sobre la vida".

Paco Mir, Carles Flavià, Miquel Calçada, Francesc Orella, Mercè Sampietro, Manel Barceló (que farà un paper secundari, de metge) i els oscaritzats David Martí i Montse Ribé voltaven pels jardins de l'hotel Miramar. Un dels actors presents va afirmar: "Ens estem comportant com provincians, però per altra banda ho entenc, perquè Barcelona estima molt Woody Allen". El director què devia pensar, que l'estimem o que som uns provincians? Potser és exagerat comparar-ho amb Bienvenido, Mr. Marshall, però molt cosmopolita no va quedar la cosa.