• Imprimir

El Versus Teatre i el Nou Tantarantana són les dues úniques sales alternatives de la quarta edició de La Torna del Grec, a la qual aporten tres creacions noves

Potser l'any que ve...

Teresa Bruna

Julio Álvarez i Ever Blanchet, directors artístics, respectivament, del Teatre Tantarantana i del Versus Teatre, han aconseguit tirar endavant per un camí ple de dificultats
CRISTINA CALDERER

El diccionari descriu la torna com la porció que el venedor afegeix a una mercaderia perquè completi el pes demanat pel comprador. En el cas del Grec, el comprador, el públic, demana el màxim de representativitat de tots els gèneres. I les Sales Alternatives són aquells botiguers petits que, tot i no haver aconseguit estand a la gran fira, mantenen la botigueta oberta amb productes més senzills però de l'hort de casa: La Torna del Grec.

Aquesta edició -la quarta- de La Torna, està representada pel Versus Teatre i el Nou Tantarantana. Tot un esforç, "sense el suport que tindríem en la programació oficial", que els seus respectius directors artístics, Ever Blanchet i Julio Álvarez, emprenen fidels als seus objectius: "Participar en el festival des de casa i amb la llibertat d'arriscar-nos. Confiem en una autoria catalana, potent, diversa i amb tendències globals. Portem tres autors de tres edats diferents que conformen un panorama dels creadors contemporanis del país", diu Blanchet, que aquesta temporada ha portat 11 obres d'autors catalans contemporanis al Versus dins la iniciativa +@uto.cat.

La Torna del Grec són La mujer del perro cojo, inspirada en Fratelli, de Carmelo Samonà, al Tantarantana fins al 29 de juliol; Viatge a Califòrnia, de Toni Cabré, que s'instal·la al Versus del 3 al 22 de juliol; i Tres vint-i-set, de Carles Mallol, també al Versus, del 24 de juliol al 5 d'agost.

Des del Versus Teatre

Viatge a Califòrnia, de Toni Cabré, el primer dels dos espectacles que veurem al Versus Teatre, és, pel seu director, Moisès Maicas, "una comèdia dura, tensa, crua, metafísica... una tragicomèdia amb tots els ets i uts". Gira a l'entorn d'un personatge de gran intensitat dramàtica que és pura energia. "Viu dins d'una família que s'ha enriquit il·legalment i ha de portar una lluita ferotge per la supervivència, per escapar de tots els que l'empaiten", diu Maicas. El protagonista, que interpreta Àlex Casanovas, "un home amb una energia aclaparadora", passa revista a la seva vida i a la relació amb les persones que l'envolten: "És com un monòleg interromput per personatges que van apareixent, reals o imaginaris".

Toni Cabré està molt content que arribi als escenaris "amb el millor càsting". Àlex Casanovas li respon content, també: "El text es llegeix d'una tirada, em va interessar molt però és emprenyador tenir un autor viu a mà perquè se li consulten fins i tot... les cadires! I el dire li fa cas. Això amb Shakespeare no passa!", bromeja. "Treballar a la tele permet fer coses d'aquestes, amb molt d'esforç, menys recursos i... més bons resultats!", continua.

Tres vint-i-set, que arriba més tard al Versus, està escrit i dirigit per la mateixa persona: Carles Mallol. "Són tres històries barrejades. Els protagonistes comencen innocents i, a la nit, fan les pitjors coses de què es podien imaginar capaços. Ells estan en situacions límit i fem jugar l'espectador", diu Mallol.

Des del Tantarantana

La mujer del perro cojo forma part del cicle Portes endins, una iniciativa del Tantarantana que convida a plantejar les relacions familiars des de diferents òptiques. Roberto Romei va escollir el text de Samonà, a partir d'una dramatúrgia d'Antonio Morcillo: "M'interessa la relació entre germans, un tio que conviu amb tu, que porta la teva sang i que et pot ser la persona més aliena del món", diu.

Compta amb la coreògrafa Constanza Brncic, que assegura que "només he ordenat les propostes que oferien els actors amb les improvisacions". El muntatge "és una barreja de llenguatges on els creadors -coreògrafs, director i actors- hem treballat en conjunt", explica Romei. Fusiona la dansa i el teatre però "no és dansa contemporània sinó un llenguatge físic narratiu amb intervencions textuals i molta poètica", aclareix. Parla de dos germans, un d'ells malalt, que no es pot relacionar amb l'exterior. La seva convivència està fora dels codis habituals i s'omple de jocs físics i sensorials.

Alternatives al Grec 2008

Aquestes són les propostes de La Torna del Grec, que Ricardo Szwarcer, nou director del Grec, troba fantàstic que hi siguin, perquè, segons va declarar a Efe: "L'off d'Edimburg confereix al festival un aspecte sense el qual perdria personalitat". Però La Torna no és ben bé un off amb propostes de petit format o de signe diferent. Ever Blanchet i Julio Álvarez pensen que en poden format part: "Nosaltres, al llarg de l'any també fem creació i volem que se sàpiga. Vam parlar amb el Ricardo i pensem que l'esperit de La Torna pot encaixar amb el que vol fer. Va trobar interessant la nostra proposta. Ens va dir que aquest any era impossible i que l'any que ve hi haurà un sector dedicat a la creació i a les Alternatives"· En el fons, no volen deixar La Torna. "L'any passat érem tres. Hi ha un desgast, sense ajudes... No sabem com, però tirem endavant i fem les nostres pròpies produccions. A veure si l'any que ve se n'apunten més!".