• Imprimir

Captiva trobada

Ramon Palomeras

Mercedes Funes (esquerra) i Bárbara Lombardo durant una escena de 'Cautiva'
LAEMMLE / ZELLER FILMS

El cineasta Gastón Biraben afronta amb Cautiva, la seva opera prima, un drama psicològic sobre la identitat i la recerca de la veritat en què aborda la crisi emocional d'una jove que, d'un dia per l'altre, s'assabenta que és filla de desapareguts durant la dictadura militar que va governar l'Argentina entre el 1976 i el 1983. "Vaig evitar centrar-me en l'aspecte polític de l'assumpte, que a la pel·lícula és tan sols el rerefons, perquè volia aprofundir més en el que li passa a una persona quan descobreix que és una altra i té una realitat totalment diferent a la que vivia", explica Biraben.

El director se centra en el que és particular per abordar la universalitat. "Més enllà del que va passar a l'Argentina durant l'última dictadura militar, vaig investigar casos universals de persones que descobreixen que tenen un altre nom, uns altres pares, una altra edat, i a partir d'aquí vaig començar a rumiar què ens passaria si patíssim una situació semblant", continua Biraben, que va bastir el film a partir de les entrevistes que la periodista Cecilia Vaisman havia fet a fills de desapareguts argentins.

"A banda de l'absoluta tragèdia que van patir aquests nois i noies i els pares, m'interessava explicar el procés de reintegració dels fills de desapareguts, la vida dels quals es va capgirar completament en conèixer la veritat", addueix un cineasta que ja havia abordat el tema de la recerca de la identitat el 1992, a Retratos de la memoria. "Un és totalment captiu de les coses que li han dit en la vida perquè hi creu a ulls clucs i sobre aquests fets estructura la seva existència", assegura Biraben.

Protagonitzada per Bárbara Lombardo (Diarios de motocicleta), Cautiva narra la història d'una filla de desapareguts de 15 anys. El descobriment li provocarà un trauma emocional tan violent que li canviarà la manera de concebre el món. Però el xoc no és tan sols per a ella; també afecta els pares il·legals i l'àvia de sang.