Avui arriba al TNC Il ventaglio, de Carlo Goldoni, una obra "singular" de l'autor venecià, del qual enguany es compleixen 300 anys del naixement. El genial Luca Ronconi, director de la peça i del Piccolo Teatro de Milà, ens parla de l'obra i del seu autor. La crítica ha definit la seva interpretació del clàssic de "magistral".
Què representa Il ventaglio per a vostè i per a la dramatúrgia de Goldoni?
És una comèdia anòmala en l'obra de Goldoni. És una obra tardana, que presenta moltes singularitats. És diferent a gairebé tot el corpus de Goldoni. Sobretot a partir d'un detall: és la seva única comèdia que té un objecte en el títol. Habitualment, Goldoni atribueix el títol al protagonista o a la protagonista. La figura central té un caràcter, una personalitat, i després aquests trets determinen el desenvolupament de la comèdia. I aquí el curiós és que és un objecte el que determina el discórrer de l'obra. Aquest objecte té poder, és un objecte misteriós. El ventall és necessari en un món, en un dia, en què no es respira, i cal un cert alleujament. Aleshores el ventall es trenca i d'aquest trencament es desencadena una tempesta emotiva entre tots els personatges que hi han estat en contacte. És un tema curiós, i molt diferent de les obres prèvies de Goldoni.
Per què aquesta obra de Goldoni en el 60è aniversari del Piccolo i als 300 anys del naixement de l'autor?
Perquè és una comèdia molt interessant. Té una gran subtilesa en l'aportació emotiva dels personatges. Sense cap mena de dubte, el ventall és una mena de talismà eròtic. I l'amor és la matèria d'aquesta comèdia. I gairebé cap dels personatges no saben de qui estan realment enamorats. Aquest objecte misteriós va revelant a poc a poc a tothom qui s'inclina per qui.
Què en queda de Goldoni en l'escena teatral actual?
Déu meu! [Riu] El teatre de Goldoni és comparable al de Molière. Forma part de la nostra tradició. I això provoca que es cerqui contínuament la manera de renovar-lo, d'acostar-lo a la nostra època, sense desnaturalitzar-lo.
Per què és tan important l'autor venecià per a la renovació del teatre?
És important perquè va ser per a Itàlia el mateix que va representar Lessing per al teatre alemany, el fundador del teatre modern. Dins la tradició italiana sempre ha estat vist com un personatge una mica gris i lligat al petit realisme. I no és així. Podem parlar d'Il ventaglio, que és a la seva manera una comèdia fantàstica. No és una comèdia de petitburgesos. Goldoni va construir un corpus dramàtic que el teatre italià no ha tingut mai. I després ha estat un testimoni molt destacat de la societat del seu temps. Per a nosaltres continua sent un punt de referència.
És el seu quart Goldoni. No són massa pocs?
[Riu] Són bastants. He fet La putta onorata, La buona moglie i La serva amorosa, que ja vaig dur a Barcelona. N'hi ha prou.
¿Pensa veure La famiglia dell'antiquario, que farà Lluís Pasqual?
Segurament serà un bell espectacle. Vindrà al Piccolo a l'octubre i serà una cosa interessant.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |