• Imprimir

LaCrònica

Fer les Europes

Eva Piquer

Porcel, Palol, Vila-Sanjuán, Riera i Rivière a l'Ateneu, abans que hi arribés Eduardo Mendoza
CRISTINA CALDERER

Primera constatació. Fer les Europes, ara i aquí, és sinònim d'anar a Frankfurt. La prova diguem-ne estadística és que, en una taula rodona titulada Europa i els escriptors (celebrada ahir al vespre a l'Ateneu Barcelonès), es parla més aviat poc d'Europa en general, però la paraula Frankfurt surt exactament 78 vegades. Una cronista cultural té poca feina i es pot dedicar a fer aquesta mena de càlculs.

Segona constatació. Som un país tan estrany que quan la polèmica lingüística no existeix, sembla que calgui inventar-la. La moderadora del debat, la periodista Margarita Rivière, diu abans que res: "Demano als qui parlen en català que parlin en català i als qui parlen en castellà que parlin en castellà, com vulguin". Prenen la paraula els ponents: Baltasar Porcel parla en català, Carme Riera parla en català, Sergio Vila-Sanjuán parla en català, Miquel de Palol parla en català i Eduardo Mendoza comença parlant en català. La moderadora l'interromp, mig renyant-lo: "He dit que podíem parlar en castellà si volíem, i veig que aquí ningú parla en castellà". En Mendoza, que és tot amabilitat, accedeix a canviar d'idioma i fa la seva primera intervenció en castellà, no fos cas que l'acusessin de fer país o d'alguna cosa pitjor. Els següents cops que agafa el micròfon, l'escriptor s'expressa en català, fins i tot quan un col·lega de TV3 li demana que expliciti les seves raons per no anar a Frankfurt. "No hi aniré perquè no m'agrada el menjar", respon ell.

Baltasar Porcel, que farà a la ciutat alemanya el discurs de clausura en nom de la cultura catalana, hi treu importància. "Si ara es suspèn tot i a la fira es cala foc, no em passarà res. Íntimament m'interessa més la poesia de sant Joan de la Creu". El recent Premi d'Honor va més enllà del bilingüisme i es declara trilingüe: "L'idioma que més m'ha servit per entrar al segle XX és el francès. Sense el francès, jo seria un imbècil".

Carme Riera es pregunta si hi ha una literatura europea enfront d'una literatura nacional. I recorda que, quan s'impulsava la candidatura d'Espriu al Nobel, els suecs es van fer els ídems al·legant que el poeta català era massa local. "S'ha de tornar a la literatura universal, és fals i absurd buscar a la literatura trets nacionals", opina Riera.

Sergio Vila-Sanjuán cita Frankfurt cada dos per tres: la cronista, que és de lletres, no dóna l'abast a l'hora de fer números. El periodista argumenta que la invitació d'honor a la fira serveix de molt, diguin el que diguin. Per compensar, Miquel de Palol porta preparada una intervenció d'alt nivell on Frankfurt no s'esmenta ni en forma de salsitxa.

En Miquel al·ludeix a la teoria segons la qual la novel·la i la poesia són gèneres d'un altre temps. "Això ho han dit poetes i novel·listes", deixa anar, sense mirar ningú. Té a l'esquerra el prodigiós Mendoza, justament un dels novel·listes que van proclamar la suposada mort de la novel·la. O va ser un altre?

Mendoza creu que la cultura catalana ha d'anar a Frankfurt amb la cara ben alta, no pas amb esperit victimista. I diu que sí, que els catalans potser trauran el cap per les teles estrangeres. Però que, desenganyem-nos, "no seran programes de gaire audiència, la gent el que veu és House". Aquí i a Europa.