• Imprimir

L'espectacle que no es veu

Teresa Bruna

A ciegas, de Jesús Campos García, es va estrenar fa 10 anys al Festival de Otoño de Madrid. Ara torna amb el mateix equip (Mario Vedoya, Luis Hostalot i Rocío Calvo) per sorprendre una altra generació des del Villarroel Teatre, del 27 de juny al 29 de juliol, cosa que el converteix en un dels muntatges de més llarga durada de la marató Grec 2007.

Aquesta singular proposta, que al principi va ser pensada per a la ràdio, desmitifica allò que una imatge val més que mil paraules, perquè transcorre en l'absoluta foscor, amb tot el que això comporta com a experiència per als sentits. L'acció se situa en una d'aquelles nits horribles d'una guerra en plena efervescència. Uns personatges intenten fer passar el temps amb una activitat força inversemblant: crear un ésser viu sorgit d'un ventre masculí. Les veus, que filosofen en clau d'humor i acidesa sobre un univers servit perquè el públic se'l faci seu amb la imaginació, arriben a ser inquietants, perquè els protagonistes es mouen per la platea, molt a prop del públic que no pot preveure d'on vénen.

Una experiència vital

"És una experiència vital a partir de la qual cadascú construeix la seva realitat amb una claror diferent", diu Campos García, autor, director i creador de l'espai escènic. Inclou un final sorpresa que la crítica ha qualificat de magistral.

El sentit de l'humor d'A ciegas es detecta així que s'arriba al vestíbul, on l'espectador és avisat que "l'empresa no es fa responsable dels embarassos no desitjats", entre d'altres possibles entrebancs dels que són habituals a les fosques. El tranquil·litza, però, anunciant que el personal de la sala està equipat amb intensificadors de visió nocturna per a la seguretat dels assistents. "Qui ho necessiti, que es posi dret i aniran a ajudar-lo".

Ningú no ho necessitarà. De fet, els intensificadors també hi són per si els actors es desorienten massa. Ells també estan a les fosques.