• Imprimir

Entrevista: Gerard Guix El jove dramaturg vigatà és l'autor de l'únic text català d'aquest Grec 07, 'Gènesi 3.0.', que s'estrena dijous al Romea

"Anem cap a un futur en què tots estarem controlats"

Andreu Gomila

Gerard Guix lamenta que, en un moment tan bo per a la dramatúrgia catalana, el Grec els ignori
FUNDACIÓ ROMEA

El Teatre Romea estrena dijous Gènesi 3.0, l'obra de Gerard Guix (Vic, 1975) guanyadora del tercer premi Fundació Romea de textos teatrals. La peça té música de Josep Sanou i està dirigida per Carlos Wagner. En un futur apocalíptic i anodí, l'autor ens presenta una història interessant, mescla de moltes coses, en què la paraula és força protagonista. Guix serà l'únic autor català amb obra al Grec 07.

Molta responsabilitat, això de ser l'autor de pràcticament l'únic text català que es fa en aquest Grec.

Responsabilitat potser no és la paraula, perquè aquesta situació no l'he triada jo. Tanmateix, és un orgull, perquè sí, sóc dels pocs. Per altra banda, és una pena i sap greu que en un moment tan bo per a la dramatúrgia catalana, amb molts d'autors i molts teatres de Barcelona que aposten per nosaltres, un festival tan important com el Grec no se'n faci ressò. Sobta que no tinguem l'ajuda del festival. Igualment, tampoc no és que tinguem gaires ajudes.

L'obra se centra en un cementiri. Estan en perill d'extinció, com diu?

Podrien estar-hi. No crec que sigui una idea forassenyada. Tot i el que simbolitzen, si hi hagués un problema d'espai, de superpoblació, es podrien substituir de manera digital, com passa ja amb moltes coses de la nostra vida, que han estat substituïdes virtualment.

Anem cap a on diu, cap a una societat virtual on ningú no es queixa? Travis, un dels seus personatges, afirma categòricament que "l'home té tendència natural a l'autorepressió".

Crec que sí, que anem cap al futur apocalíptic de Blade Runner, en el qual tots estarem controlats. Ara ja ho estem a través de les càmeres de videovigilància, les compres amb les targetes de crèdit... En el futur això serà molt més evident. No tenim cap opció a triar. Acabarem com a xais, que anirem creient tot el que se'ns mani.

Qui són Isobel i Travis, els dos protagonistes de l'obra?

Gènesi 3.0 és, en part, la història d'Adam i Eva, amb la serp, representada per la Vella, que va burxant i dient que si es trenquen les normes no passarà res. L'obra juga a dos nivells: el Gènesi i la història senzilla d'una noia que vol enterrar la seva mare trencant totes les normes i lleis, i es troba l'enterramorts Travis. A partir d'aquí comença una història d'amor i més coses que no es poden explicar.

L'obra ha patit canvis des que va guanyar el premi, començant pel títol, que era El cementiri.

Tampoc no ha canviat tant: són els mateixos personatges i les mateixes situacions. El cementiri era una obra de text pur, però hi deia explícitament que no hi havia música. I, ves per on, ha acabat convertida en un musical. Ha canviat bàsicament a nivell narratiu. Pel que fa al títol, vam creure que, a nivell comercial, El cementiri no funcionaria. I, tot aprofitant el trànsit cap al musical i la història que explica, vam trobar més escaient el títol de Gènesi 3.0.

Vau estudiar cinema. ¿Ha pesat més això que el teatre, a l'hora de construir l'obra?

He vist molt Shakespeare, Goldoni, Mamet, etc., però també tinc molta cultura cinematogràfica. D'aquí que hi hagi una barreja de tot. De fet, l'espectacle seria una mescla de la història d'Adam i Eva, Antígona i Alícia al País de les Meravelles.