• Imprimir

Sylvie Guillem i Akram Khan inauguren el Festival Grec amb 'Sacred Monsters', un espectacles de duos i solos

"La dansa clàssica es mor"

Marta Porter

Sylvie Guillem s'estrena a Barcelona aquesta nit amb 'Sacred Monsters'
MARTA PÉREZ

Monstre sagrat de la dansa, Sylvie Guillem considera "molt agosarat" que se la titlli d'aquesta manera arran del títol de l'espectacle que avui inaugura el Festival Grec, Sacred Monsters. "Sembla que es refereixi a nosaltres". Per ella, "el monstre sagrat és l'escenari, el seu ambient, difícil de descriure, les connotacions que comporta, el fet que no conegui límits".

Pel coreògraf anglès d'origen indi Akram Khan, Sacred Monsters fa referència "a aquesta part de sagrat i de monstre que té tothom, a la recerca de déu, que per al meu nebot és Ronaldo i per als meus pares és Déu, a la imperfecció i a com tot allò que, com més sagrat és, més part de monstre té".

Així defineix el coreògraf aquest espectacle que va estrenar l'octubre passat a Londres, una sèrie de duos i solos que interpreten Sylvie Guillem i ell mateix i que també compta amb col·laboracions coreogràfiques de Lin Hwai-min -que demà passat presenta al Grec el seu espectacle Moon Water- i Gauri Sharma Tripathi.

Guillem i Khan qualifiquen Sacred Monsters de "viatge", un passeig "misteriós on sempre coneixes diferents persones, tradicions, disciplines, mons, energies i cossos", afegeix la ballarina. "Akram Khan prové de la dansa kathak i jo procuro utilitzar la dansa clàssica com un trampolí per explorar altres disciplines, amb ganes d'aprendre. La curiositat és l'element més important".

Guillem, que va entrar al Ballet de l'Òpera de París amb només 16 anys i que des d'aleshores ha treballat amb els més grans coreògrafs internacionals, assenyala que el seu motor sempre ha estat "la curiositat per aprendre". Amb Khan assegura que ha trobat "algú que utilitza la tradició [hindú] per explorar nous llenguatges i modernitzar-la sense renunciar als seus orígens, de manera que esdevé completament modern. M'admira el seu talent, la seva curiositat i la seva energia, que em fa ballar d'una manera diferent, tocant més el terra i amb moviments molt més ràpids que els del meu estil".

Entre aquest llançar-se floretes, Khan tampoc s'està de dir que "quan comences un treball primer et sents atret per com la persona executa els moviments, però després vas més enllà i ja busques què motiva aquella persona a fer aquells moviments".

Prou etiquetes

Guillem, que també va flirtejar amb la coreografia creant una nova Giselle, assegura, contundent: "Jo sóc ballarina. He provat de fer coreografia i no m'ha agradat. No vull més etiquetes". I s'explica: " Em vaig atrevir amb Giselle perquè és una obra que conec perfectament, tant la història com els seus moviments, i volia donar una altra visió d'aquest gran monument del ballet clàssic. El llenguatge clàssic és limitat, la dansa clàssica s'està morint. La gent vol veure-la tal com és, però se li ha de donar un enfocament més clar, és plena de codis que ja ningú no entén, ni els mateixos ballarins. Per modernitzar molts coreògrafs només canvien els passos de lloc, però aleshores tens una frase que no vol dir res. Si no canviem la mentalitat, estem fent desaparèixer les noves generacions de públic i de ballarins".

Musa de creadors

El fet de ser una extraordinària ballarina, tant per una tècnica virtuosa com per una interpretació actoral innata, ha convertir Sylvie Guillem en la musa de coreògrafs tan reconeguts com Maurice Béjart, William Forsyte, Mats Ek, John Neumeier, Jerome Robbins, i molts d'altres. Ella assegura que li agrada "la possibilitat de fer d'esponja i aprendre de la seva visió, la seva intel·ligència, la seva cultura, les diferents tècniques i estils. Com més saps, millor. La ignorància és l'autèntica plaga dels nostres temps, i si puc servir-los d'inspiració, perfecte. És un intercanvi. De Mats Ek em va impressionar, per exemple, la seva intel·lectualitat, intentava entendre per què fa el que fa, el seu punt de vista polític, el seu art. I amb Akram Khan n'he après molt artísticament. Parlo, canto i estableixo una relació molt directa amb la música, el seu estil és molt diferent del meu. I de tots ells acabes agafant i deixant el que més et convé".

Amb el pas dels anys la gran estrella de la dansa assegura que, malgrat assajar "amb puntes cada dia", va "eliminant coses de la dansa clàssica". "De jove, quan comences, l'estatus t'obliga a fer Giselle o La Bayadère, però després d'anys de convivència convé divorciar-se; potser m'he trobat amb coses poc professionals o que m'avorrien. A poc a poc he anat deixant a les escombraries coses que signifiquen molt per la dansa clàssica però no per a mi. Tot i que aviat faré un Llac dels cignes al Japó i una Dama de les camèlies".

La seva tècnica fora de tota comparació li ha valgut qualificatius com "gimnasta, atleta, freda", recorda ella mateixa. "Per a mi ballar és un art i una feina, és sortir a l'escenari i explorar un món immens que m'ha fet donar el millor de mi mateixa, és un acte de generositat on tu dónes i el públic dóna, és un intercanvi en què cal entregar-se al màxim, i amb orgull. I és igual amb la tècnica, els ulls blaus o les cames llargues".

Sigui com sigui, les seves condicions innates la van convertir en estrella de l'Òpera de París als 19 anys, sota la direcció de Rudolf Nureyev. "Nureyev és Nureyev", diu rient i tot considerant-lo un cas a part de tothom que ha conegut. "Per a mi va ser una mena de déu, era una persona absolutament especial. Ell no t'explicava res, però no era tancat i tenia unes ganes de viure que em van atraure, t'havies d'impregnar del que feia".

Akram Khan explica que la cultura índia valora l'edat de l'intèrpret per sobre de la tècnica i la joventut. I Guillem afegeix rient: "Doncs faré la meva carrera a l'Índia!".