• Imprimir

El Grec 2007 estrena als seus espais insòlits 'King', a la Biblioteca de Catalunya, i 'God is a Dj', a la Nau Ivanow

Perfil de víctimes antagòniques

Teresa Bruna

Elena Fortuny i Albert Triola interpreten la parella exhibicionista que viu davant les càmeres a 'God is a Dj'
FEI

Amb uns cafetets per recuperar forces entre l'una i l'altra, ahir es van fer les primeres presentacions d'espectacles teatrals d'aquest Grec 2007 a punt d'obrir portes: King, un muntatge dirigit per Carlota Subirós a partir de la novel·la de John Berger, que es podrà veure del 27 de juny al 4 de juliol a la Biblioteca de Catalunya, i God is a Dj, de Falk Richter i direcció de Juan Carlos Martel, en cartell del 28 de juny al 8 de juliol a la Nau Ivanow. Tenen en comú que totes dues s'estrenen en espais inusuals fins ara al festival.

Tot i que l'estil i el discurs són antagònics, també tenen en comú que totes dues ens mostren víctimes del sistema. Els personatges de King són víctimes de debò, rodamons, éssers humans que malviuen en una autèntica croada de resistència enmig d'un món hostil. En canvi, els protagonistes de God is a Dj són víctimes de la seva pròpia ambició. Mentre que els uns es mouen al carrer, els altres són en una cel·la d'ostentacions audiovisuals.

A grans trets, és la conversa íntima, tendra i sincera entre un rodamón i el seu gos. "És un acte d'amor. És la veu d'un gos que és una metàfora de la veu humana, però expressant-se amb molta més llibertat que no pas ho faria l'home", diu Gonzalo Cunill, que interpreta King. "No faig de gos, canalitzo la seva veu per comunicar el que el gos veu i sent".

Els protagonistes són Vico i Vica, uns ancians que viuen a l'abocador de Saint Valéry. "Les paraules resistència i tendresa afloren contínuament al text de Berger. Quan veig l'obra m'emociono i ja tinc ganes de compartir-ho amb el públic", diu Subirós.

Abdelaziz El Mountassir (Vico), que ja havia treballat amb ella a L'estiuejant, es mostra profund coneixedor de Berger. "És una obra senzilla, poètica, preciosa; moltes de Berger van per aquí, i sense fer estereotips. El paper de Vico em pertany". I continua: "De vegades, autors com Shakespeare són com l'arbre que amaga el bosc. Berger està menys representat però parla d'ara, dels sense sostre actuals amb els quals ha conviscut abans d'escriure. És una aposta decidida. Ara està escrivint sobre el terrorisme a partir de les cartes d'un acusat, des de la presó".

L'obra disposa de la col·laboració de gent sense experiència teatral, que hi contribueixen fent de passants en aquest marc ideal que és la Biblioteca de Catalunya, "que va ser dipòsit de cadàvers i on diuen que va morir Gaudí. Tot això es respira per les parets", diu Subirós.

God is a Dj

És una producció de Factoria Escènica Internacional, l'invent de Carme Portaceli instal·lat a la Nau Ivanow. Allà ha nascut l'escenografia (Eugenio Szwarcer) que promet ser més que visual, amb imatges contínues reflectides a nombrosos monitors i música composta expressament per Christian Dergarabedian.

Una parella ven la seva vida i s'instal·la en una galeria d'art, des d'on exhibeixen el que fan. Parlen de tot el que els passa pel cap. "Provoca l'escissió del concepte artístic amb una reflexió sobre què és art i què no ho és, afegint-hi la sensació paranoica d'estar observats des de tots els angles. Arriba un moment en què ja no controlen el sentit del que diuen. Tot ho fan per captar més i més l'atenció", diu Juan Carlos Martel, que puntualitza: "No reivindiquem els reality shows ni parodiem Gran Hermano. Falk Richter la va escriure l'any 1999".