• Imprimir

Les bombolles de Pep Bou i la música de Jordi Masó esclataran alhora a partir del 28 de juny al Teatre Tívoli amb el concert-espectacle 'Clar de llunes'

Bombolles amb música

Teresa Bruna

Pep Bou ha creat tot un univers visual i poètic a partir del més fràgil dels materials, les bombolles de sabó, que ara interpreten la música
ROBERT RAMOS

Ho han creat junts i hi juguen a parts iguals. Aquest és el missatge que han donat el sempre sorprenent bombollaire Pep Bou i el pianista Jordi Masó per descriure l'espectacle Clar de llunes, on tots dos artistes han abocat la seva creativitat. Es va estrenar a Girona i ara ve a fer temporada a Barcelona des del 28 de juny al 15 de juliol. Malgrat les dates, no forma part del Grec 2007. "No ens hi han volgut, però al Tívoli, sí", diu Pep Bou. Coses de la vida: tindran el teatre més maco!

Clar de llunes es presenta amb format de concert-espectacle. "Jo interpreto la música amb les bombolles i el Jordi interpreta les bombolles al piano. Però no sempre. De vegades jo m'aturo a escoltar-lo", explica Pep Bou. L'extraordinari impacte visual de les bombolles es completa amb projeccions de vídeo que transmeten efectes molt especials. "Sempre intento mostrar alguna cosa amb sentit", assegura el poeta del sabó.

Jordi Masó està molt satisfet d'haver pogut experimentar amb Bou. "Un músic fa de parella de poetes, actors... Però d'un bombollaire... és insòlit, dec ser el primer!". Segurament, perquè de bombollaires no n'hi ha gaires. Per Masó, el concepte artesà de l'espectacle és comú: "La música també és diferent cada dia, és una cosa viva. I en aquest cas, hem d'estar pendents l'un de l'altre i adaptar-nos. És un exercici molt interessant musicalment parlant".

L'espectacle té la música de Mompou com a eix central "combinada amb peces d'altres músics amb ideals estètics propers", explica Masó. Comença amb l'evocació de La noche sosegada, de Sant Joan de la Creu, que va inspirar la Música callada de Mompou. Aquesta dóna pas a diverses peces del mestre i altres de Debussy, Blancafort, el pare José Antonio Donostia, Déodat de Séverac, Gabriel Fauré i Joaquín Turina. Totes les peces estan relacionades d'una manera o altra amb la nit. "D'aquí ve el títol i també perquè les bombolles són rodones i nosaltres som com les dues cares de la lluna".

La suau pell de l'aigua

Amb el més fràgil dels materials, Pep Bou ha estat capaç de crear tot un univers: "Les bombolles són la pell de l'aigua!" diu. Fer-les dansar, agafar colors, dividir-se... no és només qüestió de destresa. El clima hi juga el seu paper: "Quan el dia és sec, la bombolla esclata més aviat. Podem assajar i tenir-ho tot més o menys controlat, però no se sap mai si funcionarà igual en un o altre teatre", diu Bou. I no només el clima: hi juga un paper important el sabó i l'aigua. "Sempre vaig amb l'aigua del pou de casa", sóc així de tossut i caparrut".

La complexitat de lligar el moviment de les bombolles amb una peça musical ha estat tot un treball d'adaptació i control del tempo. "La creació en directe ens fa estar molt atents. Hi ha un número en què poso una bombolla en una copa. Ho faig en aquell moment precís que penso que tardarà a esclatar el mateix temps que en Jordi tardi a acabar la música. És una loteria, però quan s'aconsegueix, és fantàstic!", diu un Pep Bou que, amb 25 anys de compartir la vida amb les bombolles, encara s'emociona: "Ens fan sentir tan efímers! Jo mateix, de veure-les, m'e-mociono i intento transmetre-ho al públic".