• Imprimir
• Enviar

Reus ha acollit una trobada de creadors al voltant de les malalties de la raó per mostrar com la creació artística sovint voreja els límits del desequilibri mental

Les veus de la bogeria

Francesc Bombí

Serge Tisseron va presentar la ponència 'La raó i els fantasmes' per parlar de traumes i llegats sospitosos
M. ÀNGELS TORRES

"La bogeria no existeix, sinó gent que somnia desperta", deia la Princesa Inca dijous passat al Teatre Bartrina de Reus. "La bogeria no existeix, hi ha gent hipersensible al món", insistia. Va adoptar el seu nom artístic durant una crisi en què es veia a si mateixa al Machu-Picchu i se sentia la princesa a qui Joaquín Sabina canta una cançó.

La seva veu, que és la mateixa que la de Cristina Martín, es va sentir en una de les activitats de l'encontre de creadors Si pogués acordar raó i follia, que el KRTU i l'Ajuntament de Reus han organitzat a la capital del Baix Camp. La Princesa tant reivindicava la seva follia i quasi l'orgull de ser reconeguda com a boja com negava que el seu estat fos gaire diferent dels que portem una vida presumptament normal. Agraïa que es donessin oportunitats als malalts mentals, però alhora no li agradava que s'apropessin a ella només perquè està "boja, diagnosticada": preferiria que la seva poesia parlés per ella independentment del seu estat, i parlava d'Alejandra Pizarnik. No escriu poesia perquè estigui malalta, sinó que havia començat a escriure abans, però arran de la irrupció de Radio Nikosia a la seva vida els seus versos van poder arribar a més persones, fins al punt que se n'està preparant l'edició.

Aquest col·lectiu de malalts mentals que coordina Martín Correa-Urquiza també va participar en les jornades a l'Institut Pere Mata amb la locució d'un programa especial en què uns quants membres del grup van explicar el seu vessant creatiu. Com l'Isard, que abans d'estar malalt havia escrit una novel·la i es queixava que la medicació no li deixava el cap clar. El programa -conegut gràcies a la publicació d'El Libro de Radio Nikosia (Voces que hablan desde la locura), de Gedisa- vol posar fi a l'estigmatització de la malaltia mental.

En aquesta trobada interdisciplinària els "folls" van ser protagonistes absents, perquè la seva veu va ser present en espais pautats, com en les esmentades actuacions i en una emotiva posada en escena dels tallers de teatre que havien fet una dotzena de pacients de centres de dia de Reus i Tarragona, i també en el documental Uno por ciento, esquizofrenia, de Ione Fernández.

Enmig, les sessions intentaven mirades diferents des d'una certa acadèmia, com la conferència del psicoanalista Serge Tisseron, La raó i els fantasmes, que tant parlava de descobriments en àlbums de Tintín de circumstàncies familiars d'Hergé com de la transmissió familiar de la càrrega d'un trauma. També es va parlar del tractament de la follia de Foucault i dels casos de la Lídia de Cadaqués, Unica Zürn, Tankred Dorst i Joyce, i del procés psicòtic de Verdaguer.

A la trobada hi va haver lloc per a moments emotius, com quan Albert Riera, de la cooperativa La Fageda -empresa que acull malalts mentals com a treballadors­ va recordar amb la veu trencada que el seu avi, diputat durant la República, s'havia mort a l'Institut Pere Mata després d'haver passat per la repressió de les presons franquistes. També es devia emocionar Isabel Olesti, comissària de l'encontre: el seu avi va ser molts anys administrador del Pere Mata, i a casa "parlar dels malalts i les seves històries era una cosa quotidiana". Un d'ells, l'Esperit Sant, li va donar la idea per a un conte, i estirant un fil il·lògic ella va arribar a crear aquesta trobada.