• Imprimir

LaCrònica

Presa de pèl

David Broc

Els nord-americans Wolf Eyes van deixar bocabadats els qui van trepitjar ahir a la tarda el CCCB
PERE VIRGILI

Un any més, el Sónar es va acomiadar del CCCB amb la tranquil·litat d'haver tornat a quadrar els números i d'haver satisfet les expectatives. Ahir a la tarda, amb les entrades exhaurides des de feia dies, es va viure la jornada més transitada de les tres sessions diürnes: 15.000 persones van omplir el Centre de Cultura i van gaudir d'algun dels nombrosos concerts programats. I, a més a més, el clima va oferir una petita treva: quatre gotes refrescants al migdia per alleujar la forta calor que ens havia acompanyat els dos dies anteriors.

La veritat és que la programació del CCCB d'ahir donava molt de joc. Sobretot per la presència dels nord-americans Wolf Eyes, radicals i brillants exponents del nou noise que van oferir, amb una superioritat abismal, el millor concert de tot el festival. Poc més de 30 minuts de soroll, ritme i energia inesgotable que van deixar tothom bocabadat. Ells, juntament amb Junior Boys, Claro Intelecto, amb un directe eficient, i KTL, soroll digital no apte per a oïdes sensibles, van emportar-se els guardons diürns.

Ahir a la tarda, amb tot, encara es parlava de la decebedora segona actuació dels Beastie Boys a Fira 2. No sabem com la banda havia venut als organitzadors aquest format de doble concert, però la sensació general entre molt de públic després de veure el xou de divendres, era de decepció i presa de pèl. I això que els novaiorquesos van aplegar més de 22.000 persones al recinte firal. Beastie Boys havien promès que el segon seria un xou més clàssic, centrat en el hip-hop, amb tots els seus grans hits i amb puntuals visites als instruments, i en tot cas força diferent del primer, però la veritat és que van repetir gran part del repertori de la vetllada anterior i de grans hits de hip-hop en vam escoltar pocs i, a més a més, en pèssimes condicions. Molts havien pagat el peatge de dijous amb l'esperança i la seguretat de trobar divendres l'espectacle que buscaven des de feia anys. Però ja era prou simptomàtic comprovar que el format de banda sonava molt millor que el format de tres micros i un DJ: durant el concert va quedar clar que el grup oferia uns quants minuts de rap clàssic per complir l'expedient, quasi "per contracte", i que a ells en realitat els ve de gust agafar la guitarra, el baix i els teclats per interpretar els mediocres temes de hardcore-punk o, pitjor encara, les peces d'essència funk que sonen a lamentable acid-jazz. Vist el que vam veure, l'organització de Sónar hauria d'alertar els altres festivals que els hagin contractat i avisar-los de la terrible presa de pèl que significa aquest format doble.

Tenint en compte la dispersió i falta d'emoció del xou dels Beastie Boys, les propostes de Kode 9 & The Spaceape, gran exponent del dubstep anglès que va oferir una actuació vibrant, i de Cornelius, compositor japonès de pop estrambòtic, van ser exquisides. De fet, divendres a la nit es van imposar les propostes més petites, modestes i poc conegudes: a banda de Kode 9 i Cornelius, també van estar a l'altura Modeselektor, el francès DJ Mehdi, gran agitador rítmic, i els excel·lents Signal, amb un discurs minimalista que explora les possibilitats del ritme neutre i del soroll.