• Imprimir

La Biennal de Teatre de Venècia ha confiat a Lluís Pasqual la direcció de 'La famiglia dell'antiquario', en ocasió del 300 aniversari de Goldoni. Després la veurem al Grec

L'evolució de Goldoni

Teresa Bruna

Lluís Pasqual torna a Venècia per dirigir ‘La famiglia dell’antiquario’, de Carlo Goldoni, per commemorar que enguany se celebren els 300 anys del naixement d’aquest autor
CARLO GRECCO

Estem celebrant el 300 aniversari d'un dels grans protagonistes de la història del teatre, Carlo Goldoni, nascut el 1707 a la bella Venècia. Està considerat el fundador de la comèdia italiana moderna perquè va gosar trencar una tossuda tradició de tragèdia i màscara. Al llarg dels seus 86 anys va escriure més de 150 comèdies.

El Grec 2007 manifesta la seva sensibilitat envers el dramaturg amb la programació d'un espectacle que ens és molt proper: La famiglia dell'antiquario, producció del Teatro Stabile del Veneto i el Teatro Stabile di Genova. Ens és proper perquè aquests teatres han confiat la direcció de l'obra tribut a Lluís Pasqual, un mestre de dimensió internacional que coneixen bé perquè, entre altres mèrits, va ser director de la Biennal de Teatre de Venècia. La famiglia dell'antiquario s'estrenarà a la ciutat de Goldoni el 18 de juliol i obrirà la 39 edició del Festival Internacional de Teatre de Venècia (de la Biennal), que aquest any porta el títol de Goldoni e il teatro nuovo. A Barcelona ens haurem d'esperar fins al 26 de juliol, que vindrà a instal·lar-se al Romea per quatre dies.

La veurem en venecià sobretitulat en català i protagonitzada per Eros Pagni, actor de cinema i teatre d'anomenada, molt estimat a Itàlia. Tot un veterà que interpreta Pantalone (Commedia dell'Arte), el mercader la filla del qual es casa amb el fill d'un noble, l'antiquari.

La ciutat de Goldoni

La magnitud del projecte ens ha portat a Venècia, a veure com es cou. Lluís Pasqual ens rep expressant el seu sentiment per la ciutat: "Els que veniu per primera vegada em feu enveja. Jo ja no podré viure aquesta sensació mai més!". La va tenir fa 30 anys i sempre hi ha tornat. "L'obra és com ella, tot és igual que fa 300 anys, com aquella frase del príncep de Salina: «Canviar-ho tot perquè no canviï res»".

L'argument es podria resumir en l'eterna animadversió entre una nora i una sogra, però "s'ha de ser un geni per aconseguir tres actes sobre aquest tema!", diu Pasqual, que, quan l'hi van proposar no la coneixia. "És de les menys representades de Goldoni. La vaig llegir i vaig dir: «Déu meu, és com una punta de coixí, com es fa això?» Però és d'aquelles coses que sembla que no t'interessen, però que enganxen". No ha aconseguit tocar res del text. "Tot està fet, ja ho va fer Goldoni. Vaig voler tallar quatre coses que em van semblar sense importància però totes han tornat, perquè marcaven alguna entrada...".

Però la petjada de Pasqual hi és. La seva aportació ha estat segmentar l'obra en 9 èpoques: 1780, 1820, 1870, 1900, 1920, 1940, 1960, 1980, 2007. "Però tot va girant sobre el mateix, hi ha 50 vestits que sí que van marcant les èpoques, però hi ha més senyals: un to diferent i la música, que és una mateixa composició tocada en ritmes de diferents moments històrics". Pasqual ha triat aquests anys perquè "són anys que han passat coses".

L'assaig

Som al Teatre Goldoni, una joia veneciana batejada amb el nom del dramaturg a la seva mort. Tenim el privilegi d'assistir a un assaig, encara als albors del muntatge. Treballen el primer acte, l'únic encara amb les escenes força muntades. Podem col·laborar fent el xiuxiueig del públic per fixar una entrada!

L'estil del mestre és únic: Lluís Pasqual és com l'ànima dels personatges que es va infiltrant dins els actors i els dóna vida ribetejant-los amb els seus moviments. Els acompanya el to, el ritme, les paraules... com un director d'orquestra. La seva imatge al bell mig de dos personatges que han d'anar fent com si no hi fos és impagable, és com percebre una ànima invisible que els està bastint.

Els personatges, amb nom propi, són els de la Commedia dell'Arte transformats per Goldoni. "La Colombina ja no és tonta, les màscares són màscares amb personatges que, de mica en mica, pensen i se les van traient. És l'evolució de Goldoni", diu.

L'autor no és de tarannà transgressor. Fins i tot situa l'acció a Palerm per no fer enrabiar els venecians, tot i que Venècia hi traspua per tot arreu. "No condemna ningú. És testimoni d'algú del seu temps que no esmenta. Ell és feliç, optimista. Va cap a la llum, va creixent, com Mozart. Ho és tot menys decadent", afirma Pasqual, a qui se li ha encomanat l'optimisme de Goldoni. "És que és una obra que s'ha de fer content perquè et posa de bon humor!".

El missatge de Goldoni és, doncs, que al món hi ha evolució però el fons és el mateix. Per això ell hi serà sempre. Sobretot a Venècia, la seva ciutat que ara tant s'enorgulleix d'ell i que al seu temps el va ignorar. "Goldoni retrata una societat tan absurda i alhora tan extraordinària com la mateixa ciutat de Venècia".