• Imprimir

El realitzador gal·lès es posarà al Grec d'enguany dins la pell d'un videojòquei amb l'objectiu de fer una pel·lícula en temps real: assegura que el cinema ha mort

Greenaway i el futur

Andreu Gomila

Peter Greenaway va fer ahir una visita tècnica al Teatre Grec, on farà de videojòquei el 13 de juliol
JOSEP LOSADA

El xou serà el 13 de juliol al Teatre Grec i és, d'entrada, una de les propostes més atractives del festival d'estiu de Barcelona. El realitzador gal·lès Peter Greenaway és un habitual de la ciutat, on va portar fa deu anys la magnífica exposició Volar damunt l'aigua (Fundació Miró) i on fa cinc anys va convertir l'Estació de França en la d'Anvers per a la primera part de Les maletes de Tulse Luper. Aquell primer episodi i els dos que han vingut després són la base de The Tulse Luper VJ Performance, on el cineasta es posarà en la pell d'un videojòquei (VJ) per fer cinema en temps real. Comptarà amb l'ajuda de DJ Radar.

Aquesta manera de fer cinema, on la base és la imatge i no el text, és el futur, segons Greenaway, tot i que admet que els VJs que poblen les sales de festa del món tenen menys de 25 anys, vesteixen texans i ballen molt. "Jo ni tinc menys de 25 anys ni porto texans ni sé ballar", aclareix.

El seu espectacle, de fet, suposa canviar de soca-rel el concepte de projecció cinematogràfica. Jura que mai dos xous seus s'assemblen, a diferència de Titanic o Casablanca, que "les pots veure mil vegades i sempre són el mateix". Per a Greenaway el problema de 'anomenat setè art és que sempre és en passat, ni és interactiu ni és multimèdia. Conceptes ben sabuts per tots avui dia.

La representació de The Tulse Luper VJ Performance que durà a Barcelona comptarà amb cinc pantalles i oferirà una perspectiva de 270 graus. "Goddard ja va dir que el cinema té una limitació enorme perquè ens obliga a mirar en una sola direcció, quan el món és al nostre voltant", assenyala. "Per què has de veure cinema en un lloc fosc, mirant cap a un sol lloc i durant dues hores? Vull trencar tot això", afegeix.

Greenaway està convençut que el cinema, així com l'entenem avui dia, "és tan mort com l'òpera" i defineix els films d'ara com "coses estranyes", tant "com les òperes del segle XIX". I això ho diu ell que s'ha endinsant més d'una vegada en la lírica, i mai amb obres de repertori.

Estrena a Venècia

El film més o menys convencional, tanmateix, encara l'atreu. "Encara tinc certa credibilitat al banc i gent que sent una mica de curiositat pel que estic fent", diu. La propera Mostra de Venècia veurà l'estrena del seu últim llargmetratge, Nightwatching, el qual, segons va avançar ahir, parlarà de la vida de Rembrandt a partir del quadre Ronda de nit. Greenaway ja va treballar aquest llenç l'any passat a través d'un dels seus experiments, i pensa fer el mateix l'any que ve amb la Santa cena, de Leonardo da Vinci, a Milà, i Las Meninas, de Velázquez, a Madrid. "Sempre m'ha interessat el Barroc tardà, ja que són gent que va inventar el cinema 300 anys abans que els germans Lumière".