• Imprimir

El director català adapta la novel·la de Juan Marsé 'Canciones de amor en Lolita's Club', una història ambientada en el món de la prostitució, amb Eduardo Noriega

Aranda, camí cap a l'amor

Bernat Salvà

Canciones de amor en Lolita's Club és el 24è llargmetratge que dirigeix Vicente Aranda i la quarta novel·la de Juan Marsé que adapta al cinema. Més números: Eduardo Noriega hi interpreta un doble paper -dos germans bessons-, i tracta sobre la prostitució, professió a la qual es dediquen 400.000 dones a l'Estat espanyol, segons va esbrinar el cineasta en la documentació prèvia a la pel·lícula. Ja fa 7 setmanes que l'està rodant al País Valencià, al prostíbul D'Angelo Palace, situat a la demarcació d'Alacant i considerat un dels més grans de tot l'Estat.

Però, xifres a banda, la pel·lícula és en el fons "una història d'amor", segons explica Vicente Aranda en conversa telefònica. "Després d'estudiar-la, m'ha cridat molt l'atenció que la prostitució és en realitat un camí cap a l'amor -reflexiona-. Un camí equivocat, és cert, en què ni el client ni la prostituta troben el que volen, però en el fons busquen el mateix, l'amor".

Parlar de l'actualitat

Després de tres pel·lícules d'època, Juana la Loca, Carmen i Tirant lo Blanc, "ja em tocava parlar de l'actualitat", diu Aranda. El productor Andrés Vicente Gómez li va proposar adaptar l'última novel·la de Juan Marsé, Canciones de amor en Lolita's Club (Lumen, 2005). "El guió parteix del resum de l'argument que em va fer Andrés i del que jo vaig entendre d'aquesta explicació. La conclusió és diferent de la novel·la, me'n vaig adonar en llegir-la".

El protagonista és Raúl Fuentes (Eduardo Noriega), un policia expedientat per la seva brutalitat i amb molts enemics. Valentín (el mateix Noriega), el seu germà bessó, pateix una discapacitat intel·lectual i està enamorat d'una prostituta (l'actriu colombiana Flora Martínez) del club on treballa. El destí dels dos germans es creua dramàticament quan Raúl decideix desaparèixer un temps. "Com moltes de les meves pel·lícules, parla del fet que tots volem ser un altre. En aquest cas, es tracta d'un home incapacitat emocionalment que vol substituir el seu germà, amb incapacitat mental, però capaç d'oferir i rebre emocions". Els dos personatges coincideixen en sis seqüències, que es resoldran digitalment.

El nou film s'assembla a algun dels 23 rodats pel director? Vicente Aranda s'ho rumia: "A mi em sembla una pel·lícula experimental, en el sentit que el pensament dels personatges no es transmet a través dels diàlegs. Intentem comunicar idees distintes de les paraules que pronuncien. En aquest sentit, s'assembla a Fanny Pelopaja, que, mentre la rodava, sempre deia als actors que es tractava d'una història d'amor".