• Imprimir

L'atractiu dels escriptors anglosaxons porta la indústria a fer-ne un grapat de films. Aquí Agustí Villaronga engegarà al novembre el rodatge del seu Gil de Biedma

Vides de pel·lícula

Andreu Gomila

AP

Agustí Villaronga és un dels pocs realitzadors d'aquest país que s'ha atrevit a convertir en imatges la vida d'un escriptor català. El seu Miquel Bauçà: un poeta invisible només va arribar a la televisió "perquè havia estat pensada per a aquest mitjà", ens assegura, tot recordant que l'escriptor de Felanitx "és una persona molt difícil, i poc popular, per ser portada al cinema".

El cert és que en els últims anys la indústria audiovisual anglosaxona està apostant fort pels biopics d'escriptors, fins al punt que al Festival de Cannes passat se'n van promocionar fins a nou, la majoria en estat de gestació. Fa cinc anys, ningú no estava interessat en les vides dels escriptors, deia fa uns dies un productor al diari The Times.

I no sempre són els autors populars els triats, com és el cas de Sylvia (2003), en la qual Gwyneth Paltrow i Daniel Craig es posen en la pell de la parella de poetes més famosa del segle XX, Sylvia Plath i Ted Hughes.

Capote, Molière i Austen

Aquest divendres, per exemple, s'estrena Historia de un crimen, el segon film en pocs mesos de diferència sobre el novel·lista Truman Capote. Aquesta darrera pel·lícula, dirigida per Douglas McGrath i interpretada per Toby Jones i Sigourney Weaver, ho tindrà difícil per superar l'excel·lència de Truman Capote (2005), on Philip Seymour Hoffman esdevenia un perfecte doble de l'autor d'A sang freda. Una metamorfosi que també va superar amb èxit Pep Tosar al film sobre Miquel Bauçà.

Al juliol arribarà a les nostres pantalles Molière, dirigida per Laurent Tirard. I al setembre serà el torn de La joven Jane Austen, en la qual Anne Hathaway dóna vida a l'autora d'Orgull i prejudici i Sentit i sensibilitat, novel·les que també han estat portades al cinema. I no seran les últimes, ja que les productores anglosaxones estan preparant un autèntic desembarcament literari. Anthony Hopkins farà en breu de Lev Tolstoi, acompanyat per Meryl Streep. També s'estan enllestint films sobre Dylan Thomas, Charles Dickens, John Keats, Aleksandr Puixkin i les germanes Brönte. En aquest cas, Michelle Williams, Bryce Dallas i Evan Rachel Wood ho tindran difícil per superar Isabelle Adjani, Marie-France Pisier i Isabelle Huppert, que ja van encarnar el 1979 la famosa nissaga d'escriptores angleses de la mà d'André Téchiné.

Adjani també és l'estrella d'una altra pel·lícula de culte, Diario íntimo de Adela H. (1975), de François Truffaut, que narra la vida de la filla petita de Victor Hugo i on l'autor d'Els miserables només surt com a personatge absent. La pasión de Camille Claudel (1988) és un altre film on l'escriptor, el poeta francès Paul Claudel, hi apareix de manera tangencial. Alhora, tenim pel·lícules singulars que ens descriuen la relació d'un autor amb la seva obra més emblemàtica, com és el cas de Las horas (2002), on tan important és Virginia Woolf com Mrs. Dalloway i Michael Cunningham, l'autor de la novel·la que fa possible el film.

Evidentment, no tots els biopics d'escriptors aproven amb nota, com és el cas de Vidas al límite, en la qual Leonardo DiCaprio i David Thewlis interpreten uns discrets Arthur Rimbaud i Paul Verlaine.

'Incerta glòria'

A casa nostra, Villaronga sembla que és un dels pocs interessats en la literatura. O almenys que compta amb prou complicitats per tirar endavant els seus projectes. Al novembre començarà el rodatge d'un film sobre Jaime Gil de Biedma. És un encàrrec de Vicente Gómez i que no explicarà tota la vida del poeta barceloní. "Serà un film com Truman Capote, que agafarà una època de l'escriptor, des del 1964, més o menys, fins a la mort de Franco", afegeix el realitzador.

Hi apareixerà, evidentment, tot el glamur de l'època de la Gauche Divine i, molt especialment, apunta Villaronga, la relació de Gil de Biedma amb Juan Marsé i Carlos Barral.

Un dels realitzadors del país amb una mirada força literària, Marc Recha, també fa temps que té dins del cap la vida d'un escriptor català: Joan Sales. De fet, vol agafar la novel·la Incerta glòria com a punt de partida per parlar de l'absència, "d'aquelles persones que ja no hi són". Seguiria la línia de Pau i el seu germà o Dies d'agost.

Però, ¿per què es fan tan pocs biopics d'escriptors al nostre país, tot i tenir personalitats tan atractives com, per exemple, Gabriel Ferrater, Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda i Santiago Rusiñol? "Això ho hauries de demanar a la gent que té els diners", respon Recha. "Però més que els personatges, el que importa és parlar dels continguts, de què volen transmetre", afegeix.