• Imprimir

Crítica*

KO en tres assalts

Pere Pons

Sunny Murray Trio

JazzRoom. Temporada Arco y Flecha, 3 de novembre

Un podria pensar que en una ciutat tan jazzisticofestivalera com Barcelona bona part dels aficionats que, carregats de raó, lamentarien la suspensió de l'actuació de Joe Lovano -va caure a la banyera de l'hotel dilluns-, podrien trobar consol assistint al concert d'una bèstia com Sunny Murray, que actuava la mateixa nit en formació de trio. Posats a idealitzar les coses, també es podria creure que aquells que presumeixen de Club d'Amics del Jazz automàticament farien el gest de recomanar als seus simpatitzants l'alternativa del concert de Murray davant la desgràcia de Lovano. Però pel que es veu ni el públic festivaler està tan necessitat ni els vasos comunicants entre els diferents programadors tenen la sinergia que seria desitjable.

Tan sols un públic extra arrossegat pel Festival In-Edit de cinema documental musical, on s'ha projectat el documental Sunny's Times Now, dedicat al llegendari baterista, va aportar alguns rostres diferents a la família iconoclasta que ha anat creant en els darrers deu anys la temporada Arco y Flecha. Poc menys d'un centenar d'addictes a l'exploració sonora no es van voler perdre la visita d'un històric del free jazz, mà dreta d'Albert Ayler, esperó per a John Coltrane i peça única en l'orfebreria sonora de cuiros, timbals i platerets. Els seus setanta-tres anys i una alenada de felicitat van segmentar el concert en tres parts, que en realitat van ser tres assalts en els quals el saxo de Tony Bevan i el contrabaix de John Edwards van servir de meravella el concepte expansiu i essencial d'un baterista estratosfèric i únic com Sunny Murray. Geni i figura.