• Imprimir

Anoushka Shankar, filla de Ravi Shankar i germana de Norah Jones, presenta demà el seu projecte entre Orient i Occident

Connectant dos mons

Andreu Gomila

Anoushka Shankar tocarà demà amb quatre músics més al Palau de la Música
JOSEP LOSADA

Anoushka Shankar (Londres, 1981) va néixer com qui diu amb el sitar (llaüt de mànec llarg) sota el braç. Filla del gran popularitzador d'aquest instrument indi durant el segle XX, Ravi Shankar, als 13 anys ja va gravar el primer disc. Avui, més madura i amb un gran domini escènic, s'atreveix a anar més enllà i posar el seu granet de sorra per unir Orient i Occident, és a dir, per seguir amb la música clàssica del seu país tot guarnint-la amb les noves tendències d'Europa i els EUA.

"Com a creador, el meu pare recolza tot el que és nou. Però he de dir que es va posar nerviós quan va saber què feia, tot i que quan ho va escoltar, la cosa va canviar", ens assegura Anoushka Shankar. Ella, que ha estat la millor deixebla del seu pare, no pot amagar la seva fascinació per la música tradicional índia. Però té clar el seu camí: "El que he d'oferir és la música clàssica índia, que puc mesclar amb les coses que més agraden de la música occidental, com l'electrònica i el trip-hop". "Tanmateix, vull continuar el projecte clàssic del meu pare, no perquè sigui el meu pare, sinó perquè és el que més m'agrada", afegeix.

Tot això, segons ens diu, no és una cosa fàcil, sobretot si tenim en compte que la música occidental és harmònica i l'oriental, melòdica, i que, com ens recorda, "la tercera nota de molts instruments és diferent". I, a més, la "mentalitat dels músics no té res a veure".

Nou disc

El concert que Shankar realitzarà demà al Palau de la Música, dins del Festival de Guitarra, serà completament heterogeni. L'acompanyen quatre músics. I oferirà temes del seu últim àlbum, Rise (2004), i peces del nou CD que espera treure a finals d'any i que durà per títol Breathing under water (Respirant sota l'aigua). Ha comptat amb la col·laboració de la seva il·lustre germana -de part de pare-, Norah Jo-nes, per a qui Shankar ha escrit una peça expressament. Per ara, prefereix no cantar -"no estic gaire orgullosa de la meva veu", diu- i es manté com a productora i compositora de tot el que fa.

Pujar a l'escenari sí que li agrada. "Quan toques un raga amb el sitar et connectes amb el mil·lenni, però alhora has d'improvisar, i et connectes amb l'actualitat", afirma, emocionada.