Carmen Sánchez, en un estat de forma increïble per als seus 84 anys, amb el director David Moncasi en la presentació del film dins el festival DiBa
ROBERT RAMOS
La carpa d'un petit circ que recorre terres franceses. Durant l'espectacle, surt un jove pallasso amb una trompeta i engega una melodia trista. Les llàgrimes comencen a vessar dels ulls de Carmen Sánchez, asseguda entre l'escàs públic. L'escena, captada pel documental La Muñeca del Espacio, fa pensar en Zampanò (Anthony Queen) plorant desconsoladament a la platja al final de La strada, de Fellini. Una melodia li ha tornat el record de Gelsomina (Giuletta Masina), que va treballar amb ell al circ.
La Muñeca del Espacio, però, no és ficció. És un documental dirigit pel català David Moncasi que arriba a les nostres pantalles divendres que ve. La història que explica és ben real. Per bé que comparteixi amb La strada personatges de circ i una música final que evoca la seva joventut de vida nòmada.
Volant per tot Europa
Carmen Sánchez té ara 84 anys. La seva relació amb el circ va començar cap al 1940, quan en tenia 17. El seu pare era un pescador de Sitges i ella, una nena inquieta, àgil i llançada. "Era especial. Feia el que no eren capaços de fer els nois i noies de Sitges. Era la primera a tirar-me al mar des de les roques a la vora de l'església", va explicar a la presentació del documental dins del festival DiBa. No hi havia any sense circ a la vila. Un matrimoni li va proposar treballar-hi i al cap de poc temps va començar a recórrer Europa com a trapezista amb el nom de la Muñeca del Espacio. "Era una boja pel trapezi. Més que volar, pensava que estava nedant al mar. Com més volava, més m'agradava. Hi ha persones que saben vendre el que fan, i jo en sabia". Barcelona, Madrid, Porto, Lisboa, Brussel·les, Holanda, Itàlia, Suïssa, Alemanya... Entre els anys 40 i 50, la Muñeca del Espacio va volar en carpes de circ escampades per tot Europa. També es va casar amb un pallasso, i va formar una família.
Carrera truncada
Però la sort se li va girar en contra. O el destí, diu ella: un empresari de Lisboa es negava a contractar-la perquè trobava que s'arriscava massa. Finalment ho va fer, i no va patir cap ensurt. Però quan marxava de Lisboa amb el marit van patir un accident de cotxe que va tenir com a conseqüència indirecta un embaràs. El seu segon fill va néixer a Lisboa quan ella tenia 37 anys, i la llevadora li va administrar un medicament equivocat que gairebé la va matar. Mai més va tornar a veure-s'hi, ni a volar amb el trapezi.
No viu de records, ni perd la vitalitat ni el bon humor. "Com que he de viure cent anys, tornaré aquí i veureu la Carmen volant", assegura. Però tampoc ha renunciat a somiar. "Tinc molta fantasia, i moltes vegades m'he imaginat que recuperava la vista: aleshores em compro un vestit i unes sabates, m'assec a veure l'espectacle de circ, ningú sap que ja m'hi veig i, per sorpresa, m'aixeco i surto a actuar". Segons la seva filla, però, té sort d'haver perdut la vista: "Diu que m'hauria matat amb el trapezi". Els dos fills i el seu nét són pallassos de la troupe dels Rudi Llata al Cirque de Paris. Va ser veient-los, amb l'equip del documental, que va sentir el nét interpretant un tema de la pel·lícula Sueños de circo, protagonitzada per Romy Schneider. I, malgrat la seva fortalesa, va esclatar en llàgrimes.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |