• Imprimir

Crònica desacomplexada

In, inde, inde-pen-dèn-ci-a

El politòleg Roger Buch retrata l'estat del moviment independentista català actual

Eva Piquer / epiquer@avui.cat

David Bassa, Hèctor López Bofill, Roger Buch i Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, dijous a la seu de l'entitat
RUTH MARIGOT

"En cas de dubte, vota el més guapo". Vet aquí el consell d'un amic independentista dels que encara reivindiquen Marx amb aquella alegria. I potser li acabo fent cas, a l'hora d'anar a votar els representants a l'Ajuntament de Barcelona, però no us estic revelant res: això de la bellesa amb be alta ja se sap que és molt relatiu.

Amb aquest amic ens vam conèixer als anys vuitanta, quan tots dos militàvem en la política extraparlamentària. Ara ell fa política des de dintre, integrat al sistema malgrat els seus rampells marxistes, i jo he optat per la cultura, que només surt a la portada dels diaris quan s'hi barregen interessos polítics. Canvio de paràgraf, va: per molt que costi de creure, avui no penso parlar de Frankfurt.

Si el públic de la sala d'actes d'Òmnium fos representatiu del conjunt de la societat catalana, convocaríem ara mateix el famós referèndum sobiranista i en quatre dies seríem independents. D'altra banda, l'AVUI seria el diari més llegit del país. No passa sovint que dues de cada tres persones em reconeguin per la foto que encapçala aquestes cròniques.

Podria comptar les estelades de les solapes, però acabaré abans si compto les solapes sense estelada. El llibre que es presenta es diu L'esquerra independentista avui (Columna), del politòleg Roger Buch. És un títol dissuasiu per als votants de Ciutadans. I del PP, no cal dir-ho. En canvi, no gosaria afirmar que entre els assistents no hi hagi cap convergent. I mira que queda clar que aquest llibre atapeït de sigles també els exclou. "En Jordi Cabré m'ho va preguntar: «Parles de mi o no?»", recorda en Roger. No, Jordi, el llibre no parla de tu. Amb prou feines parla d'ERC, tampoc. "He fet una panoràmica de l'independentisme català actual, incidint en el més desconegut -explica l'autor-. Hi ha vida més enllà d'ERC".

El capo d'Òmnium, Jordi Porta, ens fa cinc cèntims del pròleg del volum, escrit per ell. "Hi ha la moda de dir que no ets nacionalista, sinó independentista. Aquesta dicotomia no m'ha agradat mai. Si un és independentista de Catalunya i no de l'Empordà, és perquè Catalunya és una nació i l'Empordà, no".

Pren la paraula Hèctor Bofill, que també té la seva dicotomia particular: quan fa d'analista polític i no pas de poeta imparable, afegeix el López entre el nom i el cognom matern. Bofill llança una profecia: "L'independentisme assolirà aviat la centralitat del missatge catalanista". I es confessa nouvingut al club: "Jo venia de l'amnèsia nacional, em dedicava a llegir Proust i no m'interessava la política".

L'altre padrí de l'obra, David Bassa, ja devia fer voleiar estelades des del bressol. Denuncia que l'independentisme revolucionari és "un moviment estigmatitzat, rodejat de prejudicis".

En Roger Buch ha obert un blog per anar actualitzant el llibre, que és caduc per definició. Perquè avui la independència encara té molt d'utopia. Demà passat, depèn.