• Imprimir

La secció oficial de Cannes rellisca amb l'americana 'We Own the Night' i amb 'Une vieille maîtresse', de la francesa Catherine Breillat

Succedanis de cine

Elisabet Cabeza

Asia Argento, molt expressiva durant la sessió de fotos de la pel·lícula 'Une vieille maîtresse', de Catherine Breillat
YVES HERMAN / REUTERS

Infiltrados de Martin Scorsese i Les amistats perilloses de Stephen Frears són els films en què s'emmirallen les dues pel·lícules presentades ahir, en secció oficial, a Cannes. I cap de les dues surt ben parada de la comparació. James Gray trepitja un terreny que en teoria coneix bé, vistos els seus treballs anteriors Cuestión de sangre (Little Odessa) i La otra cara del crimen (The Yards): els conflictes fraternals i els baixos fons de Nova York sobre els quals tracta We Own the Night (La nit ens pertany). Som al 1988 i la cocaïna corre alegrement pels locals nocturns. Joaquin Phoenix és el gerent a l'alça d'una de les discoteques més populars de la ciutat; l'èxit li somriu i té una nòvia de bandera: Eva Mendes. L'amo del local és rus i el protagonista s'hi aboca buscant aprovació paternal mentre s'allunya del seu progenitor (Robert Duvall) i del germà (Mark Wahlberg), oficials de la policia local.

Són dos mons oposats, així que l'embolic està servit al cap de cinc minuts de metratge. El drama es precipita amb la campanya contra el narcotràfic llançada per l'alcalde de la ciutat, anomenat Ruddy en una no gaire subtil referència a l'exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani. Però la subtilitat no és una de les virtuts de We Own the Night. Joaquin Phoenix passa, sense matisos, d'ovella negra de la família a heroi. Èpica d'estar per casa, indigna del seu repartiment i de reflexions sobre la lleialtat, la traïció i la cobdícia que estan a anys llum del film de Scorsese. Resultat: sonora xiulada a la projecció de premsa.

Destí semblant va tenir Une vieille maîtresse (Una vella mestressa) de Catherine Breillat, drama passional ambientat als temps de Choderlos de Laclos, l'autor de Les amistats perilloses. S'inspira en un altre clàssic, de Jules Barbey d'Aurevilly, sobre les intrigues d'una cortesana malaguenya i el seu amant, just quan ell està a punt de casar-se amb una virginal aristòcrata.

Asia Argento s'encarrega del paper de temptadora flamenca i pinta amb traços gruixuts passió, ira i dolor. Per la seva part, Breillat s'inspira ostensiblement en grans mestres de la pintura, però la paleta resultant és de picassín.

Premi per a Lucía Puenzo

Les seccions paral·leles han començat a anunciar els guanyadors abans del palmarès de demà. Ahir va ser el torn de la Setmana de la Crítica, que va atorgar el seu gran premi del jurat a XXY, l'opera prima de la directora argentina Lucía Puenzo, una coproducció espanyola de Wanda Films.