Un jugador no apostaria al 13. Però l'èxit a taquilla d'Ocean's Eleven i Ocean's Twelve han fet que es passés per alt la superstició. Steven Soderbergh, George Clooney, Brad Pitt i companyia acaben d'enllestir un nou cop a Las Vegas i ahir el van presentar fora de competició a Cannes, on van desfermar xiscles de fans al carrer i, al cine, sensació de déjà-vu.
Hollywood té clar, des que va néixer, que no hi ha límits per explotar una fórmula si funciona. Ara, si pot, embarca el mateix equip per a les seqüeles que facin falta, així que aquest estiu els pirates del Carib i l'ogre Shrek es tornaran a veure les cares amb els seductors lladres encarnats per George Clooney i Brad Pitt. De fet, poden seguir fent-ho en el futur, fins a atracar junts un geriàtric de Las Vegas si els números ho aconsellen, tot i que Clooney no té clar repetir l'experiència: "Em sembla que això ja ho hem espremut prou", va comentar ahir a Cannes. El veterà productor Jerry Weintraub, al seu costat, va preferir deixar les coses més en l'aire: "Primer vegem com va aquesta...".
La trama d'Ocean's 13 és complicada d'explicar en quatre ratlles o dues hores de metratge, però resumint es tracta d'un cop orquestrat contra un hotel de luxe per venjar-se de les males maneres del seu propietari, Al Pacino, l'última estrella incorporada al clan Clooney.
Soderbergh fa autoparòdia amb el luxe kitsch dels casinos i alguns dels seus protagonistes, però no sé si entrava en els seus plans que Pacino i Ellen Barkin semblessin sortits de la consulta del pitjor cirurgià plàstic de Nevada. En tot cas, el director desmenteix que "en un film d'entreteniment com aquest hi estigui menys entregat que en altres projectes més seriosos", notables en el seu cas. Assegura que "he jugat més que mai amb el color, el moviment, el ritme", però Ocean's 13 no deixa de ser bàsicament un exercici de "companyonia", entre els personatges i entre els actors que els interpreten: Clooney, Matt Damon, Brad Pitt i Don Cheadle entre ells. Ahir en van donar prova en una roda de premsa plena de gags, però amb poca substància. Soderbergh, que va guanyar la Palma d'Or a Cannes el 1989 amb Sexe, mentides i cintes de vídeo, admet que la nostàlgia és "humana" i que a ell l'ha envaït en tornar a la ciutat 18 anys després. Tal com al seu film els protagonistes enyoren el Rat Pack de Sinatra. No són els únics.
Aleksandr el Gran
En un d'aquests programes bipolars que tan sovint proposa aquest festival, l'altre film de la secció oficial presentat ahir, Alexandra, estava signat pel cineasta rus Aleksandr Sokurov, un nom de referència del cine d'autor. Ni ell ni la seva protagonista, la diva operística russa i vídua de Rostropóvitx Galina Vixnévskaia, no van poder presentar la pel·lícula per problemes de salut, però Alexandra es defensa sola. Des d'un campament de soldats russos al front de Txetxènia i la mirada d'una àvia que hi va a visitar el seu nét, Sokurov parla dels horrors de la guerra sense disparar un sol tret. I aborda els dubtes i conflictes interns d'una dona que porta el pes del seu país a l'esquena. És un retrat interessantíssim de l'ànima russa, tan sovint invocada en va.
Demà Rússia tornarà a ser a l'objectiu de Cannes amb un documental sobre el cas Litvinenko que s'ha afegit a última hora al programa. Serà una nova incursió en polèmiques internacionals després que Teheran s'hagi queixat per la projecció de Persèpolis, la versió animada del còmic de Marjane Satrapi.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |