• Imprimir

La nova edició francesa de la gran novel·la de Joan Sales s'esgota en només tres setmanes i obre les portes a trobar un espai més sòlid a les traduccions catalanes

'Incerta glòria' a París

Ignasi Aragay

Jocs infantils a Montjuïc durant la Guerra Civil: és una de les imatges del llibret promocional editat per l’Institut Ramon Llull per acompanyar l’edició francesa d’‘Incerta glòria’
AGUSTÍ CENTELLES/VEGAP

Un aparador dedicat a l'emblemàtica llibreria parisenca La Hune, al boulevard St. Germain, a tocar del cafè dels existencialistes Deux Magots; la primera edició -2.000 exemplars- esgotada en tres setmanes, crítiques elogioses i generoses a la premsa començant per Le Monde... De la mà de la jove (creada el 2004) i dinàmica editorial Tinta Blava, la segona vida francesa d'Incerta glòria, la gran novel·la de Joan Sales (1912-1983) i un dels textos literaris més impactants sobre la Guerra Civil espanyola -per la seva humanitat i per la manca d'un missatge polític explícit-, ha començat amb molt bon peu, igual o millor que l'acollida de crítica i públic que va tenir el 1962.

El seu editor francès, Llibert Tarragó, fill d'exiliats, va anunciar ahir que ja n'ha fet imprimir una segona edició. I això no és tot: Juan Goytisolo, que en firma el pròleg i que ja va ser decisiu com a lector de Gallimard per a la sortida del llibre a França el 1962, convidava dimarts el públic congregat al Cervantes de París, per escoltar-lo recitar textos seus, a assistir l'endemà -ahir- a la Maison de la Catalogne a la presentació d'Incerta glòria, "la més gran novel·la de la Península Ibèrica del segle XX".

Es tracta d'un llibre prou conegut pel públic català, tot i la seva vida atzarosa. La primera edició catalana tenia només 315 pàgines. L'onzena, apareguda a principis d'abril d'aquest any a Club Editor, en té 764. D'aquesta onzena edició se n'han venut 1.300 exemplars, "una bona acceptació per a un autor clàssic que ja és a moltes cases", segons l'editor Josep Cots.

Sales va començar a escriure l'obra el 1948, en tornar de l'exili. La primera edició, reduïda, va aparèixer el 1956 al Club dels Novel·listes, el segell creat per ell mateix, després d'haver guanyat el premi Joanot Martorell l'any abans i d'haver superat l'escull de la censura. "¿Ataca la moral? Sí. ¿Ataca al dogma? Sí. Diario de un oficial de la zona roja de nuestra guerra de liberación, en el que relata sus problemas íntimos de índole moral, religiosa y política. Todos los episodios están narrados en un lenguaje soez y poco respetuoso". Això és el que en deia l'informe d'un dels censors.

Una opinió ben diferent en tenia Mercè Rodoreda, que el 6 de gener de 1963 escrivia a l'autor: "Estimat amic Sales: acabo de llegir Incerta glòria. És una novel·la que s'ha de llegir, almenys, dues vegades. La primera lectura ha equivalgut, i potser ho dic d'una manera massa gràfica, «a un cop de puny al ventre». És una senyora novel·la: plena, brillant, rica a més no poder".

L'elogi de l'autora de La plaça del Diamant -l'altra gran novel·la catalana sobre la guerra- arribava poc després de la traducció francesa a càrrec de Bernard Lesfargues. El mateix Lesfargues s'ha fet càrrec ara de retraduir la primera part, mentre que la segona i tercera les ha assumit Maria Bohigas, néta de Sales.

"El primer que em va parlar d'Incerta glòria va ser l'Àlex Susanna. Em va insistir molt en la seva grandesa. Gràcies a ell la vaig llegir i avui hi ha el llibre reeditat", explicava ahir Tarragó, segons el qual l'ajut de l'Institut Ramon Llull ha estat decisiu. A part del seu "alt valor literari", l'editor també va trobar en l'obra l'eco del català que parlava el seu pare, com Sales, originari de la Conca de Barberà, i la idea que "no hi ha una única veritat roja".

Amb aquesta obra, Tinta Blava tanca un primer cicle de promoció de la literatura catalana a França amb onze títols publicats, que combinen autors clàssics amb actuals. "Abans d'iniciar un segon cicle, vull madurar una estratègia que va més enllà de la meva editorial: la qualitat de la literatura catalana dóna per treure una vintena de títols l'any".

El Ramon Llull també considera una fita la republicació de la novel·la de Sales a França, "que ha de permetre una presència més sostinguda d'autors catalans traduïts", diu Carles Torner en nom de l'Institut. Per coordinar aquesta desitjada projecció, en l'acte d'ahir el director del Llull, Josep Bargalló, va avançar que l'IRL s'instal·larà a la tardor de forma permanent a la Maison de la Catalogne. La iniciativa ha de servir per acompanyar la "feina sostinguda" que reclama Tarragó "sense desmerèixer els grans esdeveniments", puntualitza l'editor francès.

A part de Goytisolo, Tarragó i Bargalló, per part francesa ahir van assistir a l'acte el director de la revista Esprit, Olivier Mongin -Sales va estar vinculat al moviment personalitsta d'Esprit-, i la directora de la Biblioteca de Documentació Internacional Contemporània, Geneviève Dreyfuss-Armand.