• Imprimir

Michael Moore arriba a Cannes amb el perfum de l'escàndol i un film sobre la sanitat als EUA que li ha costat la persecució de l'administració Bush

Els mals d'Amèrica

Elisabet Cabeza

Michael Moore es deixa apuntar pels nombrosos fotògrafs destacats a Cannes moments després de la roda de premsa de presentació de 'Sicko'
FRED DUFOUR / AFP

Amb el mateix traç gruixut de Farenheit 9/11, Michael Moore retrata a Sicko els mals de la sanitat privada als EUA. Demagògic, simplista i egocèntric; són provablement els tres adjectius que l'acompanyaran després de l'estrena del film que acaba d'enllestir, però la realitat depassa totes les ficcions que es poden retreure al documental que ahir va arribar a Cannes, de nou amb els aires d'escàndol que sempre animen la Croisette.

I Moore, que s'encoratja davant la polèmica, ho sap tan bé que tanca la pel·lícula explicant com va enviar un xec anònim de 12.000 dòlars al responsable d'una de les webs que han declarat la guerra al director de Bowling for Columbine. El motiu? Finançar el tractament mèdic que necessitava un familiar de l'antifan de Moore i que el forçava a desmuntar la web que aquest dedicava a les "mentides" del director. L'interessat s'havia d'assabentar ahir mateix de la identitat del seu àngel benefactor amb la trucada que Moore va prometre fer-li tan bon punt acabés la roda de premsa de presentació de Sicko. Això si el ressò mediàtic del boom a Cannes no el va despertar abans.

El festival va presentar el film en estrena absoluta, deu dies després que el departament del Tresor acusés Moore de violar l'embargament a Cuba durant el rodatge. Es refereixen al viatge que el director va fer amb alguns dels protagonistes del documental a l'illa per rebre el tractament mèdic que se'ls refusava als EUA per falta de mitjans i garreperia de les companyies asseguradores. La intenció era anar a la base militar de Guantánamo perquè "els voluntaris de l'11-S rebessin una atenció mèdica almenys de la mateixa qualitat que la que tenen els presoners", acusats de pertànyer a Al-Qaida.

Evidentment, no els van deixar passar i van girar cua cap a l'Havana. El recurs: extrem, forçat i no precisament afortunat tenint en compte les condicions de la presó de Guantánamo, tot plegat molt propi de l'estil Moore. I innecessari tenint en compte tot el que ha explicat abans, certificant amb xifres i testimonis que tant si estàs assegurat com si no, posar-se malalt als EUA és un mal negoci... sobretot per al pacient.

Indigestió generalitzada

Prou perquè Sicko (col·loquialment, "malalt") hagi provocat indigestió a Washington. Dimarts que ve, Moore haurà de retre compte de la seva expedició cubana, la mateixa que li ha fet endur-se una còpia de la pel·lícula del seu país per si de cas... i per la censura. "És ridícul -explicava ahir-, cap cineasta s'hauria de veure parlant de presons, del dret a la llibertat d'expressió", i se li escapa per què el govern ha esperat just abans de la presentació del film a Cannes per notificar-li les seves intencions. "Per què han estat tan burros de donar-nos tota aquesta publicitat? Ni idea, però es fa difícil entendre per què fan moltes altres coses".