• Imprimir

David Fincher enlluerna el Festival de Cannes amb un film madur i virtuós que explora l'Amèrica dels anys 70

'Zodiac', un 'thriller' d'un altre signe

Elisabet Cabeza

Cloë Sevigny fa un paper secundari a 'Zodiac' i ahir va ser a Cannes per promocionar aquest 'thriller' atípic
ERIC GAILLARD / REUTERS

El tràiler amb aires de CSI i el missatge codificat d'un assassí en sèrie que decora el pòster no són les millors cartes de presentació de Zodiac. L'esplèndid thriller que David Fincher ha portat a Cannes i que avui mateix s'estrena als cines és de signe més complex.

Després de Seven, El club de la lucha i La habitación del pánico, Fincher depassa de llarg les expectatives en la seva adaptació d'un dels casos policials que més tinta van fer córrer als EUA a finals dels anys seixanta i principis dels setanta.

40 anys assassinant

Sap que "és estúpid dir mai més", però ho va fer en el cas dels guions d'assassins en sèrie fins que li va arribar a les mans el de Zodiac. El nom respon a l'àlias d'un criminal que va actuar fa quasi quaranta anys a la zona de la badia de San Francisco. Va començar amb parelles que buscaven racons romàntics i va acabar amenaçant els autobusos escolars. Les seves accions les detallava en cartes enviades als principals diaris de San Francisco, a les quals adjuntava missatges codificats i fragments de roba de les víctimes per certificar la seva autenticitat.

Fincher, nascut fa 44 anys a la zona, recorda perfectament els viatges a l'escola amb el cotxe policial rere l'autobús. Al seu dia, el cas va inspirar Harry el sucio, on un expeditiu Clint Eastwood acabava a boca de canó amb el criminal. A la vida, com ho intenta explicar Zodiac, tot és més complicat i els herois no sempre fan diana. De fet, aquest cas policial segueix obert.

Fincher transcendeix el clixé de la caça de l'assassí perquè la història sigui més "un estudi de personatges", fonamentalment dels tres homes que més es van implicar en la investigació: un policia de San Francisco (Mark Ruffalo), un il·lustrador del San Francisco Chronicle (Jake Gyllenhaal) i un redactor del mateix diari (Robert Downey Jr.).

Intriga com a excusa

Zodiac és un excel·lent exemple acadèmic del MacGuffin que esgrimia Hitchcock, la intriga com a excusa per tocar fibres més íntimes. Aquí, per confessió de Fincher, "la recerca d'algun tipus de veritat a la nostra vida i la convivència amb les nostres pors". No va tan lluny que estableixi lligams amb l'actual ombra de l'amenaça terrorista, però Mark Ruffalo sí que hi va fer el pont a la roda de premsa a Cannes: "La policia, en el cas Zodiac, va actuar sempre amb la llei al davant; podrien haver falsejat proves per incriminar el seu claríssim sospitós, però no ho van fer. I sí, crec que el film pot tenir una lectura sociològica interessant si pensem en la recent intervenció militar dels EUA".

Inspector Ruffalo

El personatge que interpreta Ruffalo, l'inspector Toschi, va ser cèlebre al seu dia. Amb gavardina, veu rogallosa i lacònica, és on es va emmirallar el televisiu Colombo, i Steve McQueen en va copiar la manera de portar la pistola a Bullitt. De tot això en deixa subtil constància Fincher, en un film virtuós, madur i ple d'altres al·licients. De quasi tres hores de durada, poc té de gratuït i recrea el ritme, l'estètica i la filosofia dels 70 "sense caure en el pastiche a la manera de Starsky i Hutch". Al final, la seva millor publicitat potser serà que hagi punxat a la taquilla als Estats Units i no pari de recollir elogis de la crítica a casa i a fora. Més el que pugui llaurar a Cannes.