• Imprimir

Entrevista: Thomas Ostermeier Director artístic de la prestigiosa Schaubühne de Berlín, porta només avui i demà la seva 'Hedda Gabler', de Henrik Ibsen, al Teatre Lliure

"Encara creiem en la força de l'autor i en la força de la narració"

Teresa Bruna

Thomas Ostermeier té una mirada penetrant, sempre reflexiva
T. LLIURE

Malgrat la seva joventut, és tot un personatge que ja ha entrat a la història del teatre alemany contemporani. La seva primera revolució va ser dirigir la cèlebre sala alternativa Baracke, des d'on va traçar el seu destí com a director de referència del teatre de conseqüències, de reflexió i de contingut. Alterna els autors clàssics amb els més actuals, sempre que el nucli de l'obra esclati fins a traspassar el temps. La seva mirada profunda sembla dirigida a una classe social permanentment retratada en el seu teatre, encara que sovint ocupi les files de la platea i l'aplaudeixi. Audaç, arriscat, ha dirigit desenes d'obres, amb una pinzellada personal que l'ha portat a merèixer el premi a les Noves Realitats Teatrals de la Unió Europea. I sempre les mira amb un posat pensatiu, com si encara reflexionés...

Torna amb un Ibsen. Com és Hedda Gabler? ¿S'assembla a aquella Nora tan contundent que ens va portar?

És una dona molt més contemporània. La Nora s'adona al final de l'obra que està sotmesa al poder dels homes que l'envolten. En canvi, Hedda ja sap des del principi que no té cap mena de poder, que els homes manen i que l'única manera de canviar la situació és a través de la manipulació. No li servirà de res marxar de casa i exercir una professió. Sap que és, de llarg, la més intel·ligent de la casa i els pot manipular. Declara una mena de batalla a la mediocritat que l'envolta.

Vostè entén el teatre com un art. Per admirar-lo, per nodrir-se'n culturalment o per enviar missatges?

El teatre és l'art del diàleg, de la comunicació. N'hi ha d'haver a escena i també entre l'escenari i la sala. Ha de fluir en tots dos sentits. No es pot treballar per enviar missatges i prou. Jo no els tinc, no tinc la veritat. Treballo amb preguntes que em faig jo mateix!

Quina seria la revolució de la Schaubühne al teatre alemany?

Nosaltres agafem una peça i l'actualitzem, sense desconstruir-la. Hem extret el contingut, el cor de Hedda Gabler, que està viu, i l'hem transportat al món actual, perquè s'entengui que pot passar ara mateix. El destí de Hedda Gabler és real. El que vostè anomena revolució al teatre alemany, sobretot del que es fa a Berlín, és que creiem en la força de l'autor i en la força de la narració. Jo treballo en aquest sentit i crec que molts opten en direcció a la desconstrucció total de l'obra, per fer-ne una reactualització de dalt a baix. Això té el risc de donar un resultat intranscendent.

Nora, Hedda, ara està treballant El matrimoni de Maria Brown... Veig un cultiu del món femení. Què hi vol aportar, en què ens vol ajudar?

No sempre parlo de dones! Jo faig teatre i el teatre és també l'art dels conflictes. Si Hedda Gabler planteja un conflicte que està latent i veig que pot tenir interès dramàtic, doncs el plantejo! Hedda és particularment interessant perquè el seu problema s'articula des de diferents interessos i diferents posicions de poder. Aportar? Potser dir que avui la dona encara no té el mateix poder que l'home!

Ha dirigit un magnífic Concert a la carta. No ho portarà a Barcelona?

Això cal que ho pregunti al Teatre Lliure, no pas a mi!

Queda preguntat. Què en pensa, del teatre que fem aquí?

Només conec el que fa Àlex Rigola i l'adoro. Vaig veure Santa Joana dels escorxadors a Berlín, i és magnífica, un treball excel·lent.