• Imprimir

La rambla de Catalunya de Barcelona, envaïda per 23 escultures monumentals de l'artista polonès, en una exposició a l'exterior organitzada per La Caixa

Els colossos de Mitoraj

Montse Frisach

La rambla de Catalunya, entre els carrers Gran Via i Consell de Cent, ha canviat radicalment d'aparença amb les escultures d'Igor Mitoraj
FRANCESC MELCION

Dilluns al migdia a la rambla Catalunya de Barcelona. Una parella de turistes francesos es fan una foto davant un rostre gegantesc. Un home toca la cama d'una figura alada i ressegueix amb el dit les traces sobre el bronze. Una noia amb bicicleta una mica més i s'estavella contra un arbre. S'ha distret mirant la musculatura del tors d'un àngel despullat. I és que de sobte, el tram de la rambla Catalunya entre Gran Via i Consell de Cent sembla que hagi patit una invasió de colossos de bronze. N'hi ha amb ales i sense, hi ha rostres adormits i embenats, un altre va a cavall. Són les 23 escultures que formen part de l'exposició al carrer d'Igor Mitoraj, El mite perdut, organitzada per l'Obra Social de la Fundació La Caixa dins del seu nou programa Art al carrer.

Igor Mitoraj, escultor polonès nascut a Alemanya el 1944 i que resideix entre França i Itàlia, és avui en dia un artista internacional, sobretot des que exposa les seves monumentals obres en espais públics. Ho ha fet a París, Cracòvia, Venècia o enmig de l'impressionant marc dels mercats de Trajà a Roma. Ara la seva impactant proposta, carregada de referències a l'escultura i la mitologia clàssica, arriba a Barcelona, ciutat on exposa regularment des dels anys 80 amb el galerista Joan Gaspar.

L'exposició es va inaugurar ahir, amb el simbòlic destapament de les peces, en el qual hi van participar, a més del mateix artista, el president de La Caixa, Ricard Fornesa; el director general de la Fundació la Caixa, Josep F. de Conrado, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Contacte epidèrmic

L'escultor, elegantment vestit de negre, contempla satisfet l'efecte que fan les escultures al bell mig del passeig barceloní. "M'agrada que el públic pugui tenir un contacte personal i epidèrmic amb les escultures, que la gent les toqui, que els nens es fiquin a dins -assegura l'artista-. Crec fermament en l'aproximació de les obres d'art al carrer, és una gran oportunitat per acostar l'art a la gent i trencar les barreres mentals i físiques que separen la gent dels museus i les galeries".

Mitoraj, que va ser deixeble del gran dramaturg i escenògraf polonès Tadeusz Kantor, ha participat "àmpliament" en les discussions entre la Fundació La Caixa i l'Ajuntament de Barcelona per emplaçar les escultures. "Finalment es va triar la rambla Catalunya i m'ha encantat la decisió, perquè aquest espai és com un teatre".

Aquesta exposició no és nova, ja que la Caixa ja n'ha portat una part a Granada, València, Palma, Vigo i Sevilla. Però a Barcelona s'hi han afegit tres escultures més inèdites i catorze marbres que es poden veure al pati anglès de CaixaForum, i 35 dibuixos, exposats en el vestíbul del centre d'art de Montjuïc. Un cop closa a Barcelona, i sempre dins del programa d'Art al carrer, l'exposició viatjarà a Sant Sebastià, la Corunya i a Madrid, on s'espera que pugui coincidir amb la inauguració del nou CaixaForum de la capital estatal.

És evident que la temàtica d'Igor Mitoraj remet a l'escultura grecoromana i a la dels grans mestres del Renaixement. D'entrada Mitoraj vol deixar molt clar que malgrat aquesta clara herència plàstica, aquest aspecte només afecta l'exterior de les escultures. Per l'artista, les peces parlen del present i no del passat. "La meva escultura representa l'home contemporani, de fet no utilitzo models antics per al meu treball", explica Mitoraj. De fet, l'escultor polonès defineix els seus personatges de bronze com a "herois contemporanis".

Però més endavant l'artista reconeix que l'empremta grecoromana en la seva obra és més profunda i admet que "pretenc ressuscitar la idea de l'art antic, en el qual cada obra tenia una ànima pròpia". Per Mitoraj, l'art antic "sempre és un model per a nosaltres, de la mateixa manera que ho és el principi de la democràcia o el de les proporcions". "I em temo -afegeix- que ens hem oblidat una mica de la font originària de la nostra civilització".

Ícars de tota mena

En aquesta mostra a l'exterior, hi ha algunes peces força característiques de la mitologia de Mitoraj. Abunden les figures alades, més que àngels, Ícars fracassats, com Cames alades, en la qual el cap d'Ícar resta decapitat als peus de la figura. Altres Ícars tenen els ulls embenats; d'altres, el cos cobert amb una cuirassa, i d'altres exhibeixen ferides i trencaments al llarg de tot el cos. Ícar, a més, té també la seva versió femenina. Una altra figura comuna en l'obra de Mitoraj és un home totalment clàssic, que sembla dormir. Són caps, molt grans, recolzats al terra.

Respecte als materials, Mitoraj intenta sempre utilitzar materials naturals, "que no siguin sintètics". Però l'acabat no sol ser gairebé mai gaire llis. Mitoraj retorça el bronze per donar-li una pàtina.

L'elecció d'Igor Mitoraj per aquesta mostra a l'exterior no es pot qualificar de massa arriscada, certament, malgrat l'impacte visual que pot provocar en el públic. A ell, però, li agrada l'etiqueta d'artista "transneoclàssic", que li va posar un crític, i assegura que avui en dia fer figuració "és molt difícil".

*

Igor Mitoraj. El mite perdut. RAMBLA DE CATALUNYA (ENTRE GRAN VIA I CONSELL DE CENT) / CAIXAFÒRUM. BARCELONA. FINS AL 1/7