• Imprimir

Un milió i mig d'espectadors han anat al Barri Gòtic de Barcelona per escoltar música en aquest local, que celebra el vintè aniversari

Una història del Harlem Jazz Club

Bernat Salvà

Daniel Negro, segon per la dreta, va presentar els actes del 20è aniversaridel Harlem Jazz club
Cristina Calderer

Vint anys de música en directe donen per a molt. En xifres, el Harlem Jazz Club ja suma 6.500 concerts, 15.000 músics i un milió i mig d'espectadors. Però darrere l'estadística hi ha, naturalment, moltes vivències, anècdotes i instants emotius. I, sobretot, molta música. Daniel Negro, argentí exiliat, i Sonia Sonja Razenj, sueca, van recalar a Barcelona provinents d'Escandinàvia i van fundar el local el desembre del 1987, al cor del Barri Gòtic. "Veníem d'Europa i no compreníem com hi podia haver un casc antic tan bonic i alhora tan degradat, en una ciutat tan gran, sense música en directe".

El Harlem ha acumulat des d'aleshores tota mena d'anècdotes. El 1988 la Guàrdia Urbana s'hi va presentar amb una ordre de tancament. Un bon grapat de músics, amb Lluís Cabrera del Taller de Músics al capdavant, van parar el primer cop i van muntar una jam session. El permís definitiu de l'ajuntament no va arribar fins al 1991. La música en viu no ho té fàcil a Barcelona. Daniel Negro no es cansa de denunciar-ho.

Un any després, durant els Jocs Olímpics, una llegenda viva del jazz, el saxofonista Branford Marsalis, va entrar al Harlem i va demanar a en Joan, el cambrer, si hi podia tocar. En Joan es va acostar als músics i va dir: "El Branford és aquí i diu que vol tocar". El pianista li va contestar, bromejant: "Sí home, el Marsalis, no?". Doncs sí. I va tocar tota la nit al costat d'una foto seva que hi havia penjada a la paret!

Història d'amor i policíaca

Les històries del Harlem també poden inspirar una pel·lícula romàntica: quan va saber que tenia un càncer irreversible, Tete Montoliu es va casar en privat amb la seva parella i van celebrar la festa al Harlem. "Una bona història d'amor", diu Daniel Negro. O bé un film policíac: Sean Levitt, que va ser "el millor guitarrista de be bop viu", era heroïnòman i algun goril·la havia anat al Harlem a cobrar deutes. "Yo sé que toca aquí, dígale que le vamos a matar", va deixar dit un d'ells.

Quina ha estat l'aportació del Harlem en aquests vint anys? Daniel Negro ho mira des del punt de vista de l'espectador: "Ha contribuït que hi hagi un públic amb un criteri". I dels músics: "Ojos de Brujo, per exemple, van començar al Harlem. Sense locals com el nostre, l'exconsellera de cultura Caterina Mieras no se'ls hauria pogut emportar a Mèxic i posar-los com a exemple de la multiculturalitat de Barcelona". I és que sota els arbres, com el Liceu i l'Auditori, "hi ha el sotabosc, que és la base, el que fa que els arbres creixin".

Què creix ara al sotabosc? Daniel destaca grups com ara Candombe Cool i Tango Cabaret Group. "Hi ha tot un moviment de gent que aporta els seus orígens de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina i formen un univers musical adaptat a la realitat de la música europea". Després dels primers set anys exclusivament de jazz, el Harlem es va obrir "als grups mestissos, ètnics..., que a Europa ja tenien el seu espai i aquí no". I es pot dir que ara són en aquesta etapa. Apostant sempre per la qualitat, i sense abandonar mai el jazz. Daniel Negro atribueix els mèrits a Sonia: "El prestigi i la projecció de qualitat musical del Harlem és obra seva".

De moment, per celebrar l'aniversari proposen sis actuacions, que comencen el 16 de maig amb un concert solidari amb la Barcelona Fam Zero Afro Band: per entrar-hi s'han de portar cinc quilos d'aliments. Després hi haurà un homenatge a Joan Vinyals (1 de juny) i l'espectacle Focs (7 de juny), amb dues formacions femenines, una de flamenca i una de txeca.