• Imprimir

Avui s'estrena 'El infierno', segon film dirigit pel cineasta bosnià Danis Tanovic

Retornar a Kieslowski

Toni Vall

Karin Viard, Marie Gillain i Emmanuelle Béart, tres germanes amb problemes
VÉRTIGO

El infierno explica la història de tres germanes, interpretades per Emmanuelle Béart, Karin Viard i Marie Gillain, que mantenen una relació més aviat distant. Només es retroben per anar a visitar la seva mare (Carole Bouquet), que viu reclosa en una residència. Un secret del passat reapareix sobtadament i els fa replantejar-se les seves vides.

El film parteix d'un guió que va deixar escrit abans de morir el gran cineasta polonès Krzystof Kieslowski. Tanovic sempre ha tingut una estranya fascinació pel director de La doble vida de Verónica: "El seu Decàleg em va impactar molt i em va introduir en un cinema diferent, adult, que planteja moltes preguntes sense respostes aparents". El infierno forma part d'una trilogia (cel, purgatori i infern) escrita per Kieslowski, de la qual ja s'ha portat al cinema Heaven, dirigida el 2002 per Tom Tykwer (El perfum).

Teràpia

Tanovic explica que després de dirigir En tierra de nadie, Oscar al millor film en llengua no anglesa del 2002, volia tornar a fer un film sobre la guerra, però quan va llegir el guió d'El infierno va canviar d'idea. Submergir-se en el projecte d'aquesta pel·lícula, a més d'un privilegi, va ser una teràpia post-Oscar: "Tot el muntatge que envolta els Oscars no és cinema, és un circ. Són diners, aparences i superficialitat". Després de rebre el guardó va formar una família i va sentir que havia de preocupar-se'n i deixar de banda un món que no li interessava gens. Una postura curiosa, veient la poc complaent visió de la família que proposa El infierno. Tanovic s'explica: "Considero que he tingut molta sort a la vida, però això no vol dir que hagi de pintar-ho tot de color rosa. Tinc la sensació que al meu voltant nou de cada deu persones pateixen habitualment i els personatges del meu film són d'aquest tipus de gent". I afegeix: "La família és el principi de tot. Sempre he tingut clar que, malgrat tots els inconvenients que la vida et planteja, podia tornar a casa i els meus pares m'acollirien amb els braços oberts. Sóc un privilegiat, ho admeto".