• Imprimir

El músic brasiler Carlinhos Brown treu el seu sisè disc, 'A gente ainda não sonhou', on s'alimenta del món oníric amb tocs d'electrònica

El somni de Carlinhos

Andreu Gomila

Carlinhos Brown diu estar en plena forma i tindrà l'oportunitat de demostrar-ho el 15 de maig a l'Espacio Movistar del Fòrum de Barcelona
CRISTINA CALDERER

Carlinhos Brown diu que està en un dels millors moments de la seva vida. Té èxit, la gent omple els recintes o els carrers per on passa i ven discos. Vaja, que gairebé no pot demanar res més. Tanmateix ell, als 45 anys, continua somiant i treballant. La prova es troba en el seu sisè disc, A gente ainda não sonhou (La gent encara no ha somiat, Columbia), que presentarà a Barcelona el 15 de maig, i a València, tres dies abans.

"L'èxit encara m'ha d'arribar", afirma amb el toc entremaliat i poca-solta que el caracteritza. I encara somia?, li demanem. "I tant. Els somnis són la capacitat que tenim de dirigir-nos a nosaltres mateixos. Són necessaris perquè reestructuren el pensament", afirma, convençut. "Hem de trobar aquesta part invisible del nostre esperit: els somnis no han de ser vistos com la utopia", afegeix.

Més 'rumbero'

Idealista com molts brasilers, Carlinhos Brown no es resigna i assegura que "no podem deixar de creure en l'ésser humà". Ell hi creu i s'expressa d'una manera que en aquest disc és molt més melòdica del que era habitual en ell. També hi ha més talls en anglès, on imposta una veu que s'assembla sorprenentment a la de Lenny Kravitz.

L'àlbum també és més electrònic i fins i tot ha fet provatures estilístiques, com al tema Pedindo pra voltar, on s'acosta a la rumba. El músic ho admet. "Si sona a rumba catalana és perquè està prop de la cultura panaràbiga, hispànica, que està molt estesa a Amèrica Llatina", assenyala, tot apostant pel trencament de les barreres, no només entre el món del somni i el de la vigília, sinó també entre llengües i Estats.

"La música no hi entén, de fronteres", indica. I afegeix, potser amb encert: "La cultura tradicional i popular està més avançada que els homes".

Carlinhos Brown no amaga que l'èxit obtingut a l'Estat espanyol i les seves carnavalonas li han permès enregistrar més còmodament A gente ainda não sonhou. "Massa cops he hagut de fer castells en l'aire", admet. I diu que, després que al voltant de 5 milions de persones l'hagin vist pels carrers de la Península, havia de fer un gest cap als seus fans amb un disc nou de trinca. El músic, tanmateix, no confon les coses: "L'èxit és de la meva música, no pas meu". Els seus companys de Tribalistas, Marisa Monte i Arnaldo Antunes, han fet amb ell dos cançons de l'àlbum.