• Imprimir

Entrevista: Sol Picó La coreògrafa coordina sis obres que ballen el llibre 'Viatges a la felicitat', d'Eduard Punset

"El meu viatge és incentivar la creació"

Marta Porter

Sol Picó s'ha endinsat en un 'projecte experimental' del qual n'han sorgit sis coreografies interrelacionades
JORDI GARCIA

Sol Picó és una de les coreògrafes més obertes a noves experiències i a experimentar nous àmbits creatius. Ara, dins del Projecte T-6 de nous creadors, ha convidat sis coreògrafs catalans a donar la seva pròpia visió del llibre d'Eduard Punset Viatges a la felicitat. Sis peces d'uns 30 minuts cadascuna que es podran veure totes seguides o de tres en tres. Ella comença:

Des que vaig acabar la meva residència al Teatre Nacional de Catalunya, sóc assessora de Dansa del TNC. Aquest any, amb el director artístic, Sergi Belbel, hem preferit fer un nou projecte diferent de les residències. D'aquí neix aquest Projecte T-6 amb sis companyies de dansa ballant sobre un mateix tema. Les companyies són Thomas Noone, Montse Sánchez, Pere Faura, Inés Boza, Germana Civera i Jordi Cortés.

¿Això vol dir que a partir d'ara les residències del TNC seran compartides?

En absolut! Aquest any ha estat diferent, i potser també ho serà l'any que ve, però encara no està decidit. Em sembla molt bé el tema de la residència per a una sola companyia. Jo ho he estat i et permet treballar amb molts més mitjans, però des del principi he volgut implicar diferents companyies per veure què en sortia.

¿En funció de què ha triat aquestes companyies?

Totes tenen una carrera sòlida al darrere i ja fa temps que treballen. A més, m'interessava que tinguessin estils diferents, tenen ben poc en comú, i això em sembla molt interessant perquè es poden veure les diferents maneres com cadascú encara el projecte. A més, excepte el Pere Faura, són tots més o menys de la meva edat i estan en un moment de la seva carrera similar.

No és la primera vegada que un coreògraf s'inspira en un llibre, però normalment són novel·les, no assaig. Què té Eduard Punset de ballable?

Des de fa temps que veig el programa Redes, que fa per televisió. Em sembla molt interessant com explica els temes científics, el seu punt de vista quotidià. I concretament el seu llibre Viatges a la felicitat té molt de moviment, parla de cèl·lules, embrions... Crec que és molt bo que el TNC incentivi la producció pròpia amb aquesta mena d'experiments.

Experiments?

En part és un projecte experimental. No només tenim sis coreògrafs amb un mateix tema, sinó que al final s'han intercanviat com a ballarins. Això és el primer cop que es fa. Cadascun d'ells té la seva pròpia gestualitat i llenguatge, o sigui que intercanviar-se i fer de ballarins dels altres coreògrafs no deixa de ser un experiment.

Vostè també hi està col·laborant com a ballarina...

Sí, al principi de les converses els vaig dir, per facilitar-los les coses, que em podien utilitzar de comodí. I s'ho han agafat al peu de la lletra. Participo a la coreografia de Thomas Noone i a la d'Inés Boza.

Aquest darrer any la situació de la dansa a Catalunya ha canviat molt favorablement.

És cert. Des que Ferran Mascarell va assumir la conselleria de Cultura que l'interès pel món de la dansa va començar a ser real. Va fer una mirada autèntica per ajudar-nos, perquè passés alguna cosa, i com que estem molt lluny d'on hauríem de ser, qualsevol cosa que es faci és molt... i també molt poc. Encara hi ha molt per fer.

Fa poc ha dirigit la gala dels Premis Max i ha estat fent una marató al centre de Baryshnikov a Nova York. Quin és el seu viatge a la felicitat?

Doncs el meu viatge és poder fer aquests projectes dins del TNC i ajudar a incentivar la creació. A més aquests Viatges a la felicitat viatjaran a la Fira del Llibre de Frankfurt i seran una mostra de la dansa que es fa a Catalunya.