• Imprimir

El Lliure dedica tres caps de setmana a la creació radical

Teresa Bruna

El Teatre Lliure acull un cicle amb espectacles de diferents disciplines, minoritaris i... radicals! Com apunta el títol genèric -Radicals Lliures-, són peces "d'especial exhibició, de les quals, els que fem teatre convencional, ens nodrim", diu Àlex Rigola, que ha tirat la primera pedra pel que fa a donar suport a un teatre marginal que no pot sobreviure però que té el seu públic. "No caldrà que l'espectador interessat hagi d'anar a llunyans espais off".

El Lliure ha fet coproducció amb tres companyies: Amaranto, que presenta Four moviments for survival, un còctel de teatre físic, audiovisuals, text i música en viu; Societat Doctor Alonso, liderada per Tomàs Aragay i Sofia Asencio, que torna a la dansa amb Volum 2, "un discurs sobre el cos i el ritual de la mutilació, més performance que espectacle", diu Aragay, que el situa en un gènere de "poètica patètica". A De los condenados, de Sergi Fäustino, dos actors exploren el present teatral.

La resta de companyies tenen qualitat de convidades. Straithen con freigthen, que dirigeix Nao Albet, parla de la influència sobre els adolescents del reality show Jackass, en què els concursants s'autolesionen; Choque #1/ Binari, del col·lectiu Derivat, agrupa tres peces que presenten diferents exploracions coreogràfiques: "Moviments radicals que van a buscar els límits". La companyia Atolladero pretén, a This is my life "explicar coses per les quals val la pena viure". Estan contents de conviure amb gent semblant en un cicle: "Sovint et sents molt sol". Un cicle que tanca amb una performance del trencador Rodrigo García.