• Imprimir

CosmoCaixa analitza la relació entre ciència i el fenomen musical i demostra com les persones perceben en el cervell el so d'una simfonia de manera molt diferent

Música al laboratori

Montse Frisach

Un noi toca un dels instruments-escultura inventat pels germans Baschet
Miquel Anglarill

Deia el filòsof Friedrich Nietzsche que "sense la música la vida seria un error". A més d'un encert vital, la música és consubstancial a l'ésser humà, com ho són totes les arts, i ja en el paleolític es té constància que existien instruments musicals, construïts amb pedra, fusta, ossos o pell d'animals.

Aquest és un dels arguments de la mostra Física i música. Vibracions per a l'ànima, que es pot veure a partir d'avui i durant un any al CosmoCaixa de Barcelona. Amb voluntat interdisciplinària, l'exposició relaciona la física, la bioquímica i la fisiologia amb la música. De fet, tal com explica Jorge Wagensberg, director de l'àrea de medi ambient i Ciència de l'Obra Social de La Caixa, "la música comença amb la física". Així, el recorregut, que inclou petits experiments interactius, explica conceptes bàsics del so i la música com el volum, el timbre o la freqüència. Des del punt de vista de la fisiologia també és possible veure un cervell, una laringe i una orella humans reals.

Però l'aspecte més innovador de la mostra és la demostració de com no tothom reacciona de la mateixa manera quan escolta música. S'ha fet a l'Hospital del Mar amb un aparell de ressonància magnètica funcional que és capaç de detectar l'activitat metabòlica de les neurones per mínima que sigui. En l'experiment, impulsat pel museu amb motiu d'aquesta mostra i realitzat pel doctor Jesús Pujol, hi van participar dues dones: una violinista professional i una gens interessada en la música, que es van sotmetre a la ressonància mentre escoltaven la novena simfonia de Dvorák.

La superfície del cervell il·luminada en un cas i en l'altre és molt diferent. "En la dona ignorant de música només es detecta activitat en la part del cervell relacionada amb el sentit de l'oïda, mentre que en la violinista apareixen més zones activades, com la que anticipa el fragment musical que vindrà -explica Wagensberg-. El cervell de la violinista també està enviant ordres als dits com si anés a tocar la peça". L'experiment "és un cas de com una recerca científica es pot iniciar en un museu".

L'exposició dedica un àmbit especial al violí, que per Wagensberg és "el so més increïble que ha creat l'ésser humà". A més de reconstruir el taller d'un lutier, la mostra "desconstrueix" un violí. Wagensberg explica que el canvi climàtic està al darrere del misteri de per què no és possible reconstruir un Stradivarius amb la mateixa qualitat del segle XVII. "Fa pocs mesos que s'ha descobert que aleshores els arbres que es feien servir per a la fusta dels violins creixien més lentament perquè el clima era més fred. Aquella fusta és irreproduïble avui en dia".

El toc artístic de l'exposició el donen les peces dels germans François i Bernard Baschet, que són tant escultures com instruments musicals que poden emetre sons totalment nous. Aquestes obres s'han vist en diversos museus del món com el MOMA i el Guggenheim de Nova York.

*

Física i música. Vibracions per a l'ànima. COSMOCAIXA. TEODOR ROVIRALTA, 47. BARCELONA. FINS A FINALS MARÇ 2008