• Imprimir

Entrevista: Calixto Bieito El director escènic repassa la seva fulgurant trajectòria internacional i ofereix una perspectiva força crítica de la realitat cultural barcelonina

"Barcelona està perdent l'oportunitat de fer-se un lloc"

Andreu Gomila

Calixto Bieito pretén tornar a centrar el Romea en el teatre català
XAVIER BETRAL

Calixto Bieito porta uns anys pletòric. Reconegut a Europa, on treballa més que a Catalunya, li ha arribat el moment de fer balanç del que han estat aquests últims temps com a director escènic i cap visible del Teatre Romea. Anuncia canvis importants per a la temporada que ve i es mostra molt crític amb el festival Grec i amb la política cultural de l'Ajuntament.

Ara té un 'Don Carlos', de Verdi, a Basilea, i d'aquí a uns mesos estrenarà a Oslo 'Brand', d'Ibsen, i en noruec. Té algun límit la seva projecció internacional?

No ho sé perquè no m'esperava arribar fins on estic arribant. Mai no ho havia pensat. Però ja vaig estudiar a Milà, a París, a Estocolm.

Després del 'Peer Gynt', ara es posa amb 'Brand'. Li ha tornat a agafar el gust a Ibsen?

Sí. Peer Gynt ja em va costar entendre'l bé. Tenia prejudicis amb Ibsen, per ser tan realista, sobretot com l'havia vist a Anglaterra. Ara tot ha canviat des que vaig veure que a Noruega està més arrelat a la tradició de Munch, a l'expressionisme.

¿Creu que als nostres clàssics també se'ls hauria de donar la volta?

S'ha de fer. És una assignatura pendent del nostre teatre. Mira, Boulez i Glenn Gould van interpretar una simfonia de Brahms als anys 70 i van dir: «no som responsables del que sortirà, però ho provarem». I la vam fer al més lentament possible. Tu ho planteges ara a l'Auditori i la gent et crema, quan és una cosa que es va fer als anys 70. Llavors, al teatre clàssic català li fa falta que algú li doni la volta, que li trobi una nova plàstica. A mi m'agradaria veure una Terra baixa ambientada en el camp d'ara, amb només tres personatges, i veure l'obra a través dels ulls de la nena, com veu les relacions dels adults, per exemple. Això ens costa fer-ho, tot i que aquí hi ha molt talent. Hi ha moltes reticències, del públic...

Però bé que vostè en té, de públic...

Igualment n'hi ha, de reticències. Quan és la cosa més normal del món.

Se sent més valorat a fora que aquí?

No. Aquí em sento ben tractat, però sé que no hi ha premis per a tothom.

¿Ara que Focus té el Villarroel en marxa i d'aquí a uns mesos obrirà el Goya, se sent més lliure a l'hora d'ordir la programació del Romea?

Una característica de Focus és que, un cop definida la idea, no intervenen en res. Sempre he treballat amb llibertat, però sí que és cert que havia d'assumir unes coses que potser estaran més repartides. El Romea, ara, ha de tornar a agafar més repertori i abordarem més el teatre clàssic català.

Això vol dir que el Romea tornarà a programar amb normalitat teatre català?

Ho intentaré. Però m'interessa veure coses noves.

Per què no ha fet mai cap Brossa?

No he tingut el moment. L'admiro molt. Potser no he trobat el marc adequat. Però ens estem plantejant de fer-ho en les properes temporades.

A l'estiu portarà 'Tirant lo blanc' a i Berlín i Frankfurt abans de fer temporada al Romea. És l'inici del canvi?

Tirant lo blanc marcarà molt perquè la que ve serà una temporada on hi haurà una presència molt important de teatre clàssic català. També hi haurà un Sagarra. Reprendrem el que ha estat la tradició del Romea des d'un punt de vista innovador amb la possibilitat que hi hagi errors... El Ricard Salvat em feia una crítica molt forta dient-me que havia aconseguit fer molt bones programacions, però que no havia aconseguit canviar el públic. I potser té raó. I potser estem en camí. Aquesta ciutat té un gran potencial per poder-ho fer.

I creu que les institucions locals s'hi estan esmerçant?

Malauradament vam organitzar un acte al teatre amb els alcaldables, però ens va fallar l'alcalde a l'últim moment, i el vam anul·lar. Ja el farem, perquè tenim l'interès que es generi un debat al voltant del que volem que sigui el teatre i potser una part de la cultura d'aquesta ciutat.

Per què Barcelona no és la seu del gran festival del sud d'Europa?

Barcelona ho necessita. Jo m'he educat amb un gran festival: vaig treballar vuit anys seguits a Edimburg. Barcelona es mereix un festival de les arts importants dins del Grec. I un gran festival vol dir no només una aposta per les figures locals, sinó també pels grans creadors internacionals. Que vinguin a fer les seves grans produccions aquí, no que les hi comprem.

Per què no es fa, això?

Perquè potser no hi ha prou interès. Aquesta ciutat seria un centre increïble. De tot aquest turisme que ve, un percentatge molt alt és de botellón, però també hi ha una part que no ho és. Ve perquè volen veure la Sagrada Família i vindrien amb un festival amb òpera, dansa, concerts. Aquesta ciutat podria competir. És el que està fent Berlín i que d'aquí a cinc anys serà el Nova York d'Europa. Si no ho fem nosaltres, ho farà Madrid. Nosaltres podríem fer-ho i no és tan complicat. És una qüestió de diners i de voluntat política i cultural.

Els gestors públics han perdut pistonada? Enguany hi ha relleu al capdavant del Grec i tot sembla que apunta a la continuïtat...

Cal algú que digui: volem un festival amb el teatre d'òpera involucrat. Com és possible que es faci una inversió important per obrir el Teatre Grec i a l'agost estigui tancat? És de riure.

Alguns diuen que el teatre barceloní està en crisi. Què en pensa?

Això és mentida. Tinc molt bons col·legues, amb un nivell molt bo. El que està en crisi és la renovació de públic, decidir cap a on volem tirar. Què passa amb el Paral·lel? Per què no hi ha una gran inversió? Què passa amb el teatre de carrer? Per què no se'n pot fer? Volem una ciutat que estigui viva. Si vas a Edimburg o a Salzburg a l'estiu veus que són ciutats que viuen del festival. Et diuen que a Salzburg tenen Mozart, però aquí tenim Gaudí, Miró, Tàpies...

I Calixto Bieito.

[Riu] Potser la gent compraria els meus ninots. Estem perdent una oportunitat molt bona de fer-nos un lloc a Europa. Hi ha una generació d'autors molt bona, i de directors. En podria citar moltíssims. El Grec no només ha de ser una plataforma per a nosaltres. Ens hauria de servir per tenir un diàleg amb el món...