• Imprimir

Entrevista: Núria Espert L'actriu va acabar de rodar ahir 'Barcelona (Un mapa)', la nova pel·lícula de Ventura Pons, que protagonitza juntament amb Josep Maria Pou

"Tinc una vida pública que em fa desitjar la solitud"

Bernat Salvà

Núria Espert ahir a la Sala Beckett, on es va posar punt final el rodatge de 'Barcelona (Un mapa)'
PERE VIRGILI

Tres mesos després de trepitjar de nou el TNC amb Play Strindberg, Núria Espert parla de la pel·lícula Barcelona (Un mapa), el seu retorn al cinema després d'una dècada. Ventura Pons ha aconseguit portar-la darrere les càmeres en aquesta adaptació de l'obra teatral Barcelona, mapa d'ombres, de Lluïsa Cunillé, que dilluns va rebre un premi Max. El rodatge es va acabar ahir i arribarà a les pantalles cap a la tardor.

Vostè que ha fet tants clàssics, ¿no se li fa estrany treballar en una obra i un guió 'acabats de cuinar'?

Sí, però podria ser un clàssic d'aquí a cent anys, té el valor suficient per ser-ho. Quan el que ara són clàssics s'escrivien i la gent els veia, ningú pensava que l'any 2000 se'ls consideraria com a tals. El Terenci Moix em deia: "No se sap mai qui quedarà de cada generació". I és veritat. Però podria ser que quedés Barcelona, mapa d'ombres, i que la gent la representi algun dia entre els clàssics del segle XXI.

Si em permet dir-ho, crec que ja se la pot felicitar per ser una de les actrius que quedaran de la seva generació.

Gràcies. Però el Terenci tenia molta raó quan ho deia perquè parlava dels llibres. Sigui com els coneixem ara o sigui transformats en una altra cosa, els llibres, la literatura, perduraran tant com duri la humanitat. Però en el fet teatral, que és on em sento més bé i sóc més jo mateixa, quan s'apaguen els llums només queden les memòries del que han vist els espectadors, i són totes diferents. Un espectador pot trobar que la interpretació ha estat sublim, i el del costat, que ha estat grotesca. O sigui, això de qui quedarà... No se sap!

Com és Rosa, el seu personatge a 'Barcelona (Un mapa)'?

És una dona aparentment corrent i senzilla, però que té a dintre seu un passat que l'ha deixat marcada per sempre. Ha anat amb molt de compte perquè no se li noti, però ha anat creixent com un gran secret que li surt al final de la pel·lícula. Finalment l'hi diu al seu marit i sembla impossible que hagi pogut viure aquesta vida aparentment tan grisa quan tenia a dintre unes vivències gens comunes.

Què té Rosa, que l'ha fet tornar al cinema deu anys després d''Actrius', també de Ventura Pons?

M'ha motivat primer de tot que m'agrada moltíssim l'obra de teatre. Després, amb el Ventura vaig tenir una experiència molt agradable, i em va semblar que la podíem repetir. També l'he fet pel repartiment, que és esplèndid, i per aquest personatge, que és molt lluny de tot el que havia fet. A Actrius era la dona triomfant, plena d'èxits, de diners i de vida, i aquí interpreto una dona que no té un cèntim i que arma una mentida extraordinària.

¿No hi ha un joc de miralls com el que hi havia hagut entre la Glòria d''Actrius' i vostè mateixa?

No, cap ni un. És una persona amb qui tinc poc a veure, fora que som dues dones grans. Però la vida que ella ha fet no té cap mena de contacte amb la meva.

La pel·lícula parla de la solitud urbana. Coneix gent que la pateix?

Sí, estic envoltada de solitud urbana, però jo no en pateixo. Tinc una vida pública que el que et fa moltes vegades és desitjar estar sola per compensar, per poder trobar un equilibri.

Quina raó donaria al públic per anar a veure aquesta pel·lícula?

N'hi ha moltes. Li diria al públic que és una pel·lícula especial, amb uns diàlegs d'una bellesa extraordinària, que no són fàcils de trobar en el cinema espanyol. Els diria que hi ha un repartiment petit, de sis actors, però tots molt especials, i que ens entreguem molt. I finalment, que hi trobarà unes històries precioses i molt ben explicades.