• Imprimir

Hugh Grant presenta a Barcelona 'Tú la letra, yo la música', una nova comèdia romàntica en què interpreta una estrella del pop dels vuitanta en decadència

Notes d'humor

Bernat Salvà

Hugh Grant diu que no sap cantar ni ballar, però interpreta un ídol del pop a la pel·lícula que va presentar ahir a Barcelona, que s'estrena divendres que ve
JOSEP LOSADA

"El millor que pots fer és plegar quan estàs a dalt de tot, com Audrey Hepburn. Jo baso tota la meva carrera en Audrey Hepburn... I també el meu aspecte!". No és que Hugh Grant mediti retirar-se, ni de bon tros. Però a la pel·lícula que estrena aquest divendres, Tú la letra, yo la música, interpreta un ídol del pop dels 80 en decadència -res a veure amb The Police-. Són, a més, unes paraules molt representatives del to irònic amb què va atendre ahir la premsa a Barcelona, on va venir per promocionar aquesta comèdia romàntica i musical que coprotagonitza amb Drew Barrymore.

Un sentit de l'humor que sintonitza amb les seves preferències cinematogràfiques: "M'interessa molt més el costat còmic que el romàntic". Des que el 1994 va protagonitzar Quatre bodes i un funeral, rep molts guions de comèdies romàntiques enviats des de Hollywood, però la majoria "no són realment graciosos; el talent necessari per escriure comèdia és un bé molt escàs".

Ell, en canvi, es mostra com un enginyós improvisador de frases gracioses. Per què va acceptar un paper com aquest quan no sap cantar ni ballar? "És una forma estranya de masoquisme, una mena de perversió. Crec que quan vaig acceptar estava borratxo". Han volgut satiritzar els grans ídols del pop com Britney Spears o Christina Aguilera: "No és una sàtira gaire descarnada, perquè de fet no ho necessiten, ja se satiritzen elles soles".

També va afirmar, i no és la primera vegada, que fer cinema és avorrit. "Tots els que han estat filmant saben que és un procés molt lent, tortuós. Filmes cada dia dos minuts de la pel·lícula, és una tecnologia molt antiga". Ell ho segueix fent perquè "un home s'ha de mantenir ocupat", i acte seguit ell mateix fa la rèplica: "No sé com puc dir això, jo, que sóc una de les persones més mandroses del món; però bé, quan treballo no ho sóc, el que passa és que no ho faig gaire sovint...".

Pla de treball

I quan no treballa, què fa? "Dilluns he decidit que em tornaré a dedicar al meu llibre. Dimarts he d'anar al dentista i després... Ja hem perdut mitja setmana, començaré a escriure l'altre dilluns...".

Arribat aquest punt, com en el conte de Pere i el llop, els periodistes ja no creuen que això del llibre sigui veritat. Però s'equivoquen: "Realment estic escrivint el llibre. Vaig tenir la idea fa 15 anys i he estat prenent molts apunts -el ritme no és trepidant, precisament-. Vaig començar a escriure l'any passat, i m'agrada. No vull dir gaire de què va, és una comèdia molt fosca. No és autobiogràfic, però el personatge és com un antiheroi que reuneix les meves pitjors característiques portades a l'extrem. No l'he mostrat a ningú, excepte a la meva exnòvia, que és l'única que en sap alguna cosa... I per això és la meva exnòvia!".

Hugh Grant va recordar el seu paper de Lord Byron a Remando al viento (1987), de Gonzalo Suárez ("em va encantar Madrid, recordo enormes gots de JB a les 2 de la matinada a la Castellana"), i va ironitzar sobre la possibilitat de tornar a rodar a Espanya: "Em sorprèn que Pedro Almodóvar encara no m'hagi ofert un paper, no sé què li passa!".

Més seriosament, va parlar de la seva carrera amb un peu a Europa i l'altre als Estats Units: "Prefereixo treballar a Europa. Totes les pel·lícules que he fet als Estats Units, excepte dues, s'han rodat a Nova York, que per a mi és com un reducte d'Europa. Sóc de sensibilitat molt europea, em sento molt còmode aquí i acostumo a estar molt incòmode als Estats Units".

Amb Tú la letra, yo la música, però, ha tornat a rodar a l'Amèrica del Nord. S'ha inspirat en Wham, Duran Duran i George Michael per interpretar una estrella pop en hores baixes. Cora Corman (inspirada alhora en Britney Spears) és l'ídol pop de moda i li encarrega que compongui una cançó abans de 48 hores. La substituta de la noia que li ve a regar les plantes (Drew Barrymore) es convertirà en la improvisada -i improbable- lletrista d'aquest tema en què s'hi juga tant. Un argument que diu poc a favor dels lletristes dels èxits pop... O dels guionistes de Hollywood.