• Imprimir

L'Ajuntament de Roda de Ter ha comprat la fàbrica on va treballar Miquel Martí i Pol, que es dedicarà a centre cultural i acollirà la seu de la Fundació del poeta

Retorn a la fàbrica

Eva Funoll

Esplanada davant de la fàbrica on Miquel Martí i Pol va treballar dels 14 anys als 43. L'edifici serà destinat a fer activitats per a la divulgació de l'obra del poeta de Roda de Ter
MARTA PICH

Miquel Martí i Pol tenia 14 anys quan va començar a treballar d'escrivent a La Blava, la fàbrica de filats de Roda de Ter que va inspirar i condicionar bona part de la seva obra. I en tenia 43 quan va deixar la feina afectat per la malaltia que sempre més el va acompanyar. Va passar bona part de la seva vida entre les parets i el soroll de les contínues d'una fàbrica que, des del seu tancament a finals de la dècada dels 90, semblava condemnada a l'oblit.

Tres anys després de la mort del poeta, però, els vidres trencats i les naus buides s'apropen al seu renaixement cultural. L'Ajuntament de Roda de Ter ha adquirit la finca per un preu d'1.200.000 euros i la convertirà en un centre d'activitats culturals i turístiques. "El projecte definitiu encara no està tancat, i el més segur és que la immensitat de la finca (té gairebé 20.000 metres quadrats) ens obligui a destinar-ne una part a la iniciativa privada", explica l'alcalde de Roda, Jordi Serra. El que queda clar, però, és que "la figura de Miquel Martí i Pol serà l'eix vertebrador de tot el projecte".

Punt de partida i trobada

Un cop rehabilitada, La Blava serà la seu de la Fundació Miquel Martí i Pol, un patronat que s'acaba de crear i que integren l'Ajuntament de Roda, l'associació Amics de Miquel Martí i Pol i la Universitat de Vic, tres organismes que d'una manera o altra destinen esforços a conservar i divulgar la figura i l'obra de l'anomenat poeta del poble. La viuda de Martí i Pol, Montserrat Sans, hi ocupa un càrrec vitalici. "A la fàbrica hi alçarem un espai martipolià que recrearà el seu despatx d'escrivent", avança Jordi Serra, que, com a alcalde, és també el president de la Fundació. No serà, però, ni un museu ni un santuari. Serà el punt de partida o d'unió d'una llarga sèrie d'activitats i projectes que ja comencen a agafar forma.

El més immediat és la inauguració de la sala Martí i Pol a la nova biblioteca municipal, que obrirà a la primavera. Aquest espai recollirà els llibres, els manuscrits originals i el fons d'art que integren el llegat del poeta i que, a la seva mort, va cedir a la Diputació de Barcelona amb l'única condició que no sortís mai del seu poble natal.

En camí també hi ha altres iniciatives, com la creació d'un espai web que l'autor de La fàbrica compartirà amb l'altre poeta popular osonenc per excel·lència, Jacint Verdaguer, i la potenciació de la Ruta Miquel Martí i Pol. Aquesta ruta recorre els espais que van condicionar la vida del poeta, com la casa on va néixer, l'escola parroquial on va estudiar i, evidentment, La Blava. Des de la seva posada en funcionament el 2004, cada any han fet aquest pelegrinatge literari guiat unes 3.000 persones, la majoria jubilats i estudiants. Aquests darrers, a més, aprofundeixen en el poeta al batxillerat, en el qual La fàbrica és lectura obligatòria a les branques d'humanitats i ciències socials.

Més estudis

La Fundació també afavorirà l'estudi acadèmic de l'obra de Martí i Pol. Amb aquest objectiu aprofitaran les Jornades Literàries que coincideixen amb l'aniversari de la seva mort per, segons Jordi Serra, "presentar nous materials de forma periòdica". Aquest any han acomplert la fita donant a conèixer el llibre Miquel Martí i Pol, vida i poesia (Proa), en què Xevi Planas i Àlex Broch fan una biografia de l'autor i un comentari de part dels seus llibres.

Des de la mort del poeta el món editorial ha fet un esforç conscient per posar les coses a lloc. L'any passat Edicions 62 va enllestir el quart i últim volum de la seva obra completa i el 2004 el professor de literatura catalana de la Universitat de Barcelona Pere Farrés va publicar Quietud perduda (Ed. 62-Empúries), un recopilatori de poemes inèdits. Del mateix Farrés està a punt de veure la llum Sol de palla trenada, una actualització de l'antologia poètica de la mateixa editorial.

Temps al temps

Malgrat la molta feina feta, Farrés s'encarrega de recordar que encara falta molt temps perquè algun treball sobre Martí i Pol pugui entendre's com a "lleugerament definitiu". "L'objectivitat d'un estudi acadèmic necessita analitzar l'obra de qualsevol poeta des de la llunyania, i avui els que volem parlar d'ell encara tenim vives les converses que hi vam mantenir", aclareix Farrés, que també és membre de l'associació Amics de Miquel Martí i Pol.

Segons assegura Farrés, han de passar uns anys perquè de les universitats en comencin a sortir tesis i investigacions "que aportin un valor afegit al que ja sabem". Mentre esperem, però, res ens priva de "mantenir viu el record del poeta del poble" i de fer arribar els seus versos plens de contingut a aquells que encara no l'han llegit.