• Imprimir
• Enviar

XII Festival de Pallassos de Cornellà

Una edició que convida a rumiar

Jordi Jané

El bretó Pieric, vell conegut del Festival de Pallassos de Cornellà
BERTRAND GUAY

La mitjana qualitativa del Festival de Pallassos de Cornellà d'enguany, que es va tancar diumenge passat, ha estat sensiblement per sota d'altres edicions. Farcida amb l'habitual autobombo del director del festival, Euroclowns no ha ofert res d'artísticament interessant, i la resta de programació ha ofert un bon raig de mediocritats. Se'n poden salvar alguns moments de Paul Morocco y Olé, les intencions i certs fulgors actorals de Cascai Teatre i el cicle protagonitzat per Àlex Navarro.

La companyia del pallasso badaloní ha presentat tres espectacles, dels quals destaca Niu Adventures, en què Navarro i Caroline Dream escampen empatia irònica i un gran domini del tempo. Sorprèn que facin l'espectacle en castellà, especialment quan la companyia escoceso-belga Courage ens han regalat La danse des poules en una agraïda versió catalana preparada per a Cornellà. Amb un argument molt simple i dos personatges molt ben construïts i venuts, el seu humor suaument surrealista beu de la tradició i és, alhora, un bon exponent dels nous llenguatges del pallasso. Una altra bella sorpresa: Pallassos de fusta, de Marionetàrium, que han restaurat marionetes d'Herta Frankel i titelles del txec Zdnek Podhunzski per oferir un espectacle pròxim i dinàmic, durant el qual veiem actuar pallassos de la talla d'Antonet, Grock, Popov i Charlie Rivel. Som molts els que no entenem que en l'anomenat Cicle internacional d'excèntrics musicals no s'hi hagi convidat, per exemple, l'internacionalment aplaudit trio català Els Excèntrics, que tenia les dates lliures.

Cal destacar, d'altra banda, que l'alcalde Balmon va lliurar el Nas d'Or Honorífic als quasi 60 anys de professió de l'august barceloní Manel Vallès, Totó (Hermanos Martini, Martini-Llata, Germans Totó), retirat fa poc.