• Imprimir
• Enviar

ElComentari

Vots i llavors

Arnau Puig

Parlem amb tota propietat: votar no és executar una acció ciutadana permesa en un context social qualsevol sinó que implica i significa que qui vota permet que aflori la llavor que ell aporta a la societat on viu i desplega la seva força de treball i el seu enginy. Però encara hi ha quelcom més: aquella llavor aportada ho és també en tant que emergència física de la terra on desplega la seva personalitat qui vota. És a dir, votar és posar de manifest la voluntat psíquica del votant i també permetre que aquell producte que és propi de cada indret, el que fa que cada indret tingui un nom propi pels productes que sorgeixen del seu sòl, aquells productes, aquelles llavors autòctones, els esperits que les fan fructificar, tinguin dret de presència sense haver d'apel·lar a contingències coercitives socials reguladores.

Dit d'una manera més planera: exercir el dret de vot vol dir que allò que és propi de cada indret, no el que vingui imposat per les migracions que s'implanten en un lloc i forcen el que hi era natural, sinó el que hi és típic i característic, el que es desprèn d'una terra i d'un clima concrets, allò que científicament se'n diuen condicionants climàtics i edàfics -però ara revertits a les manifestacions estrictes de l'esperit-, hi tinguin el seu desenvolupament lliure. Ofegar els vots emesos en benefici d'unes possibilitats de convivència és practicar el genocidi espiritual d'un indret socialment designat amb un nom de país. Si s'ofega la catalanitat, el que és propi d'una gent que expressa la llavor de l'indret on neix i viu, hem de dir rotundament que no hi ha democràcia, o que aquest és un concepte sense sentit.