• Imprimir

Mirador

Entre Sisa i Puntí, Quimi Portet

Pep Blay

M'he entretingut a llegir les lletres de l'últim àlbum de Quimi Portet, i he arribat a la conclusió que és difícil escriure un disc més autòcton que aquest, tret que parlem d'un recull de nadales, de sardanes, o de folk de museu. Hi ha frases que de tant que m'han arribat a les arrels fins i tot m'han pujat els colors, com per exemple la declaració d'amor a una "xirucaire" (en versió ballable adaptada per a aplecs): "Mira que ets bonica, excursionista, amb els teus sabatots [...] tu xarrupes de ma cantimplora i de la teva, jo...". En Quimi s'enamora pels camins del Canigó, viatjant a Montserrat, passejant per Barcelona, a les piscines de Sabadell... fragments de Catalunya van passant per sota dels seus peus, cançons que toquen a terra per sortir volant cap a un univers propi, surrealista, on trobem continus homenatges als seus referents.

D'entrada, s'endevina fàcilment Lluís Llach (diu el vers: "hi ha un arbre nu que canta "com un Lluís Llach", tot tergiversant el títol de Com un arbre nu, del de Verges); al·ludeix al seu amic Albert Pla, com a nedador nascut a Sabadell; i fa bandera dels seus artistes més admirats: Jaume Sisa i Adrià Puntí. Del cantautor galàctic n'extreu múltiples versos ("i la nit de Sant Joan ens banyarem en xampany / com fan els artistes que admirem"), tot sovint barrejats amb els de l'excantant d'Umpah-pah: "En Puntí fa marramiau [...] i en Sisa folla com un foll"; "i allà sota una col (Sota una col, de Puntí) homes i dones del cap dret (El cabaret galàctic, de Sisa)". D'aquesta manera encaixa aquell esglaó que es va perdre entre la cançó i el rock català: si escoltem els seus discos amb atenció, ens adonarem que Portet és artísticament i generacionalment el músic equidistant entre Sisa i Puntí, un músic dels 80 que lliga l'evolució dels 70 als 90, tot i aconseguir-ho en ple segle XXI.