• Imprimir

Marc Recha estrena demà 'Petit indi', una pel·lícula sobre la pèrdua de la innocència amb la qual vol iniciar un canvi de registre cap a un tipus de cinema més popular

Faula a l'extraradi

Bernat Salvà

"Una faula sobre la pèrdua de la innocència". Així defineix Marc Recha la seva nova pel·lícula, Petit indi, que arriba a les pantalles catalanes demà. No és una definició gratuïta. Com a qualsevol faula, hi apareixen tota mena d'animals: caderneres, pinsans, perdius, gossos, una guineu... "Sempre hi ha molts animals a les meves pel·lícules -diu el director-. En aquesta carrera meteòrica d'un noi per treure la seva mare de la presó, els animals tenen una funció simbòlica: uns representen la innocència i la guineu és el món dels adults".

No és l'única constant del cinema de Marc Recha que apareix al seu sisè llargmetratge. El cineasta retrata sovint espais en transformació, i Petit indi, rodat a Vallbona, als "límits desdibuixats de l'urbs de Barcelona", bat rècords en aquest sentit: "Tots els escenaris on hem rodat ja no existeixen. Ara hi passa l'AVE, i han desaparegut un centenar d'horts que hi havia; el canòdrom de la Meridiana està tancat... Només es van salvar pels pèls les tres xemeneies de Sant Adrià, es va decidir mantenir-les amb una consulta popular".

L'home i la natura

Aquest tipus d'espais "em recorden la infantesa", diu el director, que va créixer a Can Serra, a l'Hospitalet, i va viure de prop aquest tipus de transformacions. També li interessen per "la confrontació de l'home amb la natura i la forma contradictòria que té de relacionar-s'hi".

Petit indi és el sobrenom amb què anomenen el protagonista, l'Arnau, en el món de les penyes ocellaires que freqüenta. Està excel·lentment interpretat per un actor novell, Marc Soto, descobert en el Jove Teatre Calassanç del Clot i seleccionat després de superar quatre o cinc càstings. Un debut en paper protagonista que no altera els seus plans de futur: "Vaig més cap a la música, toco la bateria", explica el jove intèrpret.

L'Arnau és un noi solitari, tancat i introvertit, que cria ocells per participar en concursos de cant i intenta aconseguir diners per pagar un prestigiós advocat i treure la seva mare de la presó de Wad-Ras. Li fan costat a la pantalla un grapat d'intèrprets de solvència contrastada: Eulàlia Ramon (la seva germana, amb qui viu), Eduardo Noriega (que torna a parlar català en un film de Recha, ara en el paper d'un tiet), Pere Subirana (el nòvio de la germana) i Sergi López (un altre tiet, que fa apostes al canòdrom). L'actor vilanoví el defineix com "un tipus de personatge que tots coneixem, que sempre remena diners i viu en els límits de la legalitat".

Narració clàssica

Petit indi té una narrativa més clàssica que la resta de films de Marc Recha, i està rodat amb el sistema Panavision Cinemascope, en format Super 35 mm. "Ja no ho fa ningú -diu el director-, hi ha una voluntat de tornar al cinema per gaudir d'una bona fotografia, de la banda sonora...". Uns objectius complerts amb escreix amb una pel·lícula que obre una nova etapa del director cap a "un cinema més popular, en la mesura del possible". Els projectes que té en ment confirmen aquest canvi radical del director de films com Les mans buides, Pau i el seu germà i El cielo sube: vol fer un film de ciència-ficció, un western i una cinta bèl·lica. Petit indi és una "pel·lícula pont", que combina algunes constants de l'etapa que tanca amb característiques del cinema que farà a partir d'ara.