• Imprimir

LaCrònicaTeatre

Prometeus o Barça?

M. Josep Jordan

PERE VIRGILI

Una riuada de gent, amb molts rostres coneguts entremig, va inundar ahir els jardins del teatre Grec -"la millor terrassa d'estiu de Barcelona", en paraules de Jordi Díaz, que va ser un dels primers a arribar, i també, per què no dir-ho, un dels més guapos de la nit inaugural de la temporada. El vam trobar prenent una copa entre les flors rosades i els sofàs chill out al costat de Joan Font, que alabava la decisió del Grec d'homenatjar Japó aquest any i destacava la intensitat del teatre noh (hi ha una obra que es diu així mateix, Nô). Fins i tot el restaurant Sifó (amb seu al Raval), que ofereix tres torns de sopar fins a l'1 d'agost (50 nits) s'ha apuntat a la festa nipona combinant productes d'allà i cuina d'aquí. Per exemple, hi trobareu un sashimi i carpaccio de peix espasa amb salsa tapenade (per 12 euros).

I d'Orient marxem a les profunditats dels mites d'Occident, ja que l'estrena la protagonitzava una magnífica Carme Elías convertida en Prometeu, que va gosar concedir als humans la consciència, i de retruc la cultura, les arts i la ciència, i va provocar les ires d'un Zeus venjatiu que el va tancar a la fi del món. Se'n penediria a hores d'ara d'haver-ho fet si sabés (com recorda l'obra) que els efímers vessem petroli al golf de Mèxic, fem guerres... "No, els humans hem superat les expectatives de Prometeu", deia un Eduard Punset optimista. "De fet, hi ha estudis recents en psicologia que demostren que els nivells d'altruisme han augmentat des d'abans de la crisi econòmica i que els de violència han disminuït". En canvi, el conseller Tresserras era molt més contundent. Sense perdre el somriure, deixava anar com de sols estem al món: "La saviesa i el foc ens els guanyem els humans solets. No hi ha líder que ens salvi si no ho fem nosaltres". Així doncs, ¿no hi ha Prometeus contemporanis que ens alliberin? "Prometeus? Noooo, només hi ha Barça!", deia Pep Cruz moments abans d'entrar i sense saber encara que a l'obra hi trobaria una picada d'ullet futbolera. En mig de tot l'enrenou, hi apareix un "Visca el Barça" dit per un humà, més que oportú atès el dia que era.

Una llàstima que ens hagi de salvar un club -encara que sigui més que un club- havent-hi una Carme Elías amb poders divins disposada a fer-ho. "És una noia màgica, m'encanta", deia d'ella Mònica Randall. I és que l'actriu és capaç de guanyar la partida tant si s'enfronta a una dona dogmàtica (Camino) com a una dama de culebró (Gavilanes, Antena 3 TV) i en tot un clàssic com aquest, on es mantindrà ferma malgrat la tortura.

Randall, com Joan Lluís Bozzo, recordava el Hamlet que fa uns anys va interpretar al Grec Núria Espert. "Si es fa bé, quina importància té que la faci un home o una dona?", deia Ventura Pons. "Aquest és un gran inici de Grec", deia l'alcalde Hereu en una nit on van fallar el president Montilla i la consellera Tura. De gent del teatre i l'espectacle, hi eren tots: Jaume Sisa, Benet i Jornet, Enric Majó, Sílvia Bel, Sol Picó, Marc Cortés, Anna Lizaran, Mont Plans, Àlex Rigola... I, malgrat les prediccions, no va ploure. D'aigua ja n'hi havia, i molta, en escena. Tanta que si l'obra durés més de tres dies els actors acabarien esternudant.