• Imprimir

El teatre Apolo acull l'estrena a tot l'Estat d''Una relación pornogràfica', amb Pastora Vega i Juan Ribó

Una gran història d'amor i misteri

Teresa Bruna

Juan Ribó i Pastora Vega viuen una intensa història a 'Una relación pornográfica'
FILA 7

Un home i una dona expliquen per separat, a una tercera persona que no veurem, la intensa relació que van viure tres anys enrere, una història que va començar amb una cita a cegues sorgida d'internet. Ella porta la batuta: és la que posa les condicions, la que contracta... L'argument es mou entre monòlegs i visions en flash-back. Algunes vegades no coincideixen en el relat. Algunes, potser, es pregunten si ha passat de debò. Explicar-ho és una manera de fer-ho realitat.

Philippe Blasband ha fet el guió per al teatre d'Une liaison pornographique, que inicialment va fer per al cinema i va ser interpretat per Sergi López i Nathalie Baye. Un argument tan potent com enigmàtic, perquè ningú sap mai ni qui són aquestes persones ni quina és la seva fantasia. "Té alguna cosa de ritual", diu Manuel González Gil, director del muntatge. Els intèrprets al teatre són Pastora Vega i Juan Ribó.

No és la primera vegada que l'obra puja a l'escenari. Dania Dévora, productora executiva, la va descobrir a París, se'n va enamorar i de seguida va demanar-ne els drets: "Vaig pensar que aquesta història s'entendria molt bé al nostre país. Parla de l'amor a qualsevol edat. Quan vaig tornar vaig anar a trobar Toni Coll (Fila 7) per demanar-li de compartir l'aventura amb mi", assenyala.

"Juan i jo vam decidir com ho treballaríem i quan va arribar Manuel (el director), estàvem en connexió amb la seva idea. Va ser molt fàcil, ens vam entendre sense parlar", diu Pastora Vega, molt contenta d'actuar per primera vegada a Barcelona. "Són la parella perfecta. Quan vam trucar al director, que era a l'Argentina, la parella ja estava constituïda", confirma Dévora.

Juan Ribó demana que ens traguem del cap la pel·lícula perquè no hi té res a veure: "Al teatre no hi ha un primer pla de les cares, es necessiten altres estímuls. Tot és d'una enorme realitat fins al punt que el públic se sent com una mena de voyeur perquè queda atrapat en el microcosmos dels personatges. Jo en destacaria la força de la comunicació que té el directe", assegura.

Pel que fa a l'ambientació, s'ha reduït l'aforament del Teatre Apolo a 500 butaques per garantir l'atmosfera d'intimitat. Les grans dimensions de l'escenari no són el problema: "El que té de meravellós la història és que juga amb el temps i amb els records. Necessita l'espai on s'explica, que no canvia, i l'espai on va succeir, que és un bar, un hotel i sobretot la ciutat, que hi és molt present, diu Manuel González Gil.

Barcelona acull l'estrena absoluta a l'Estat espanyol i la veurem a l'Apolo de l'11 de juny al 25 de juliol.