Les lletres occitanes tenen els problemes habituals de tota llengua minoritària per donar-se a conèixer a fora. Tot i els llaços històrics, tampoc no és fàcil la seva entrada a Catalunya. Ara, però, assistim a un petit esdeveniment a les llibreries, un bon triplet occità amb traduccions d'autors clàssics: Els Contes de Provença (Adesiara), de Josèp Romanilha; El Garrell (Club Editor), de Loís Delluc; i La bèstia del Vacarès (Galerada), de Josèp d'Arbaud.
Manel Zabala, l'occitanista català més actiu, ha traduït Josèp Romanilha (1818-1891), fundador del felibritge provençal i habitual a les publicacions de la Renaixença catalana. Zabala presenta per primer cop en català una selecció extensa dels seus contes. "Com a poeta és carrincló, però és un gran contista", explica el traductor, segons el qual Romanilha cau poc simpàtic a Occitània pel seu ultracatolicisme.
A aquest exseminarista es deu la descoberta del futur premi Nobel Frederic Mistral quan aquest tot just era un nen amb dots literàries. Els contes de Romanilha s'inspiren en la llengua popular -"si Espriu va salvar els mots, ell va salvar les expressions"- i, vistos avui, són políticament incorrectes. Per exemple, hi abunden els maltractaments domèstics i, en canvi, la sexualitat no apareix enlloc.
Amb el text de Loís Delluc (1894-1974), Club Editor recupera la traducció que Joan Sales va fer-ne el 1963 i que va propiciar que l'autor occità ampliés la novel·la fins a doblar-ne l'extensió. Segons l'editora Maria Bohigas, néta de Sales, "és un dels millors textos del nostre fons". Sales es va interessar per l'occità quan la seva monumental novel·la Incerta glòria va ser traduïda al francès per Bernard Lesfargues, conspicu occitanista. L'edició també inclou un epíleg del mateix Sales, que troba un curiós paral·lelisme entre el text de Delluc i Solitud de Víctor Català.
La novel·la està ambientada a la França de les guerres de religió del segle XVI, poc abans que l'hugonot occità Enric IV acabés sent rei i fent famosa la seva cèlebre frase: "París bé val una missa". El protagonista, el Garrell, és el fill coix d'una dona boscana, que es dedica a collir herbes i pidolar, fins que acaba tancada a la presó. El Garrell marxa al nord, cap a París, a guanyar diners per al rescat.
La bèstia del Vacarès, de Josèp d'Arbaud (1874-1950), l'ha traduïda Jaume Figueres i es publica en edició bilingüe. Poeta i narrador, escriptor i home d'acció, seguidor de Frederic Mistral, el llibre que ara ofereix Galerada va ser publicat el 1926, en el moment més dolç de la carrera de D'Arbaud. Es tracta d'un text a cavall entre la llegenda popular i la narració fantàstica, situat a la Camarga, on l'autor va passar uns decisius anys de joventut dedicat a la criança de braus fins a contraure la tuberculosi.
Autors clàssics a banda, la literatura occitana segueix avui dia viva, amb noms com Yves Roqueta, Roland Pécout, Joan Claudi Foret, Sergi Labatut, Eric Gonzales, Nicolau Rei Beth-véder, Robèrt Martí o Florian Vernet, entre d'altres.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |