• Imprimir

Entrevista: Santi Arisa El músic presenta un musical sobre Miquel Martí i Pol

"Vull sentir el swing dels poemes"

Marta Porter

Santi Arisa amb un exemplar de la seva nova obra
CRISTINA CALDERER

Santi Arisa acaba de publicar Tot és en tot, una suite musical entre el rock i el jazz que recull un seguit de poemes de Miquel Martí i Pol que, ben endreçats, acaben sent un viatge per tot el corpus literari i personal del poeta. Ara, després de presentar-lo a la Fira de la Mediterrània de Manresa, avui arriba a Barcelona, a l'Espai Jove La Fontana.

Com neix aquest projecte?

Jo ja havia fet el disc Taverna de poetes, en què posava música a poemes de Josep Carner, Pere Quart, Miquel Martí i Pol Salvador Espriu. De fet la poesia de Miquel Martí i Pol sempre m'ha estat molt propera, l'entenia, cosa que no em passa amb tothom, des que durant la mili me la va fer descobrir el Miquel Obiols.

El que més sobta és l'estil musical escollit, entre funky, rock, valsets...

Jo sempre m'he considerat un músic. Vaig viure 14 anys a l'estranger tocant la bateria i cantava en anglès sense saber què deia. Quan vaig arribar a Barcelona vaig entrar en el món de la música tocant la bateria amb Fusioon i el Manel Camp, en el Viatge a Itaca del Lluís Llach, amb Ramon Muntaner a Presagi, també sobre poemes de Miquel Martí i Pol. Però el que jo volia era posar swing a tot allò, m'agradava el Frank Sinatra, el soul, i això aquí no es feia. Normalment es posa música als poemes, però el que jo vull és sentir la música, el swing, del propis poemes. Ara li he pogut donar un toc de swing a la poesia de Martí i Pol.

Li va poder ensenyar a Martí i Pol?

Quan vaig fer Romanço estil funky li vaig cantar i el va rebre molt bé, després, en el segon Taverna de poetes hi vaig posar dos poemes en pla més catxondo i li van agradar. Em va dir: "Tu amb la meva poesia fes el que vulguis, jo ja l'he fet i ara és de tothom".

L'espectacle compta amb un cor de noies que té un paper important també a nivell teatral.

Sí, a més de Rosa Cadafalch que recita, hi ha el Jove Cor Coral·lí que dirigeix l'Agnès Miralvell i a qui coneixem des que eren petites i ja cantaven en el Club Super3. La veritat és que tenen unes veus molt ben treballades. El que no entenc és que un projecte així no interessi, ningú hi vol invertir. Els de Temps Record m'han fet el favor d'editar-lo i Harmonia Mundi el distribueix, però és un disc autoproduït, ni l'ICIC ni el CoNCA m'han donat res, i tenint en compte que els bolos estan baixant en picat... Sort que em queda la Tribu.