Dennis Hopper va morir ahir a la seva casa de Venice, California, com a conseqüència d'un càncer de pròstata. Fa unes setmanes que va transcendir públicament el seu delicat estat de salut, arran de la documentació que va presentar el seu advocat davant del jutge que dirimeix la seva petició de divorci de l'actriu Victoria Duffy. Segons el lletrat, l'empitjorament va fer que perdés pes, fins a arribar als 45 quilos, i no estava en condicions de sotmetre's a sessions de quimioteràpia, ni de prestar declaració davant del jutge.
El nom de Dennis Hopper estarà sempre associat a Easy rider, pel·lícula que va dirigir, escriure i, juntament amb Peter Fonda i un jove Jack Nicholson, va protagonitzar. Hollywood patia aleshores una greu crisi econòmica i creativa i va obrir les portes a un nou tipus de cinema, més proper al temps de revoltes juvenils que es vivia (les protestes contra el Vietnam, Woodstock, Maig del 68...).
El Nou Hollywood
Dennis Hopper la va encertar de ple amb Easy rider: aquest viatge iniciàtic de tres joves rebels en Harley Davidson, rodat amb improvisació i llibertat absoluta, captava amb lucidesa l'esperit de la joventut de l'època. La pel·lícula va arrasar a la taquilla, va determinar una nova estratègia de Hollywood, va cedir el poder als directors, i va obrir les portes a una de les generacions més fecundes del cinema nord-americà, l'anomenat Nou Hollywood, amb cineastes excepcionals com Coppola, Scorsese, Spielberg, Lucas, De Palma...
Hopper ja tenia 33 anys i una llarga carrera al darrere quan va rodar Easy rider: debut als 18 anys amb un breu paper a Johnny Guitar; treballs a Gegant i Rebel sense causa gràcies als quals va fer amistat amb James Dean; pistoler de nou a Duel de titans (1957)... Després d'Easy rider va dirigir The last movie (1971), un fracàs de públic i crítica que va marcar la davallada de la seva carrera en els anys següents, en què també es va fer famós pels abusos amb les drogues.
Secundari 'stakhanovista'
Eclipsat per les estrelles de l'època daurada de Hollywood encara en actiu (Cary Grant, James Stewart, Kirk Douglas, Burt Lancaster, Gregory Peck...) i per les noves estrelles que van anar apareixent (Paul Newman, Robert Redford, Jack Nicholson, Robert DeNiro...), Dennis Hopper va ser una mena de secundari stakhanovista, que va treballar en prop de 200 produccions de cinema i televisió. En destaquen, a més de les que va fer als anys 50, Apocalypse now, de Coppola (1979); Speed, un èxit comercial del 1994, o Elegy, que va fer amb Isabel Coixet el 2008. La seva filmografia com a director inclou set títols. A més del debut (Easy rider), destaquen Caigut del cel (1980) i Colors de guerra (1988).
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |