• Imprimir

Aníbal Mendoza i Martín Tognola retraten els joves de 30 anys en plena crisi laboral i sentimental al còmic 'Barcelona Low Cost'

Mileuristes del Raval

Xavier Roca

Les estàtues humanes de la Rambla també hi tenen el seu paper
MENDOZA I TOGNOLA

La Barcelona dels desorientats joves de 30 anys, que aspiren a ser almenys mileuristes i que ja s'han resignat a buscar-se la vida en feinetes que no tenen res a veure amb la seva vocació ni amb els seus estudis: aquest és el marc en què transcorre Barcelona Low Cost, el còmic amb què els argentins Aníbal Mendoza i Martín Tognola han guanyat -juntament amb Abulio, de Joan Cornellà- la tercera edició del premi Josep Coll que atorga l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC). Glénat l'ha publicat en català i castellà.

Un argentí, un asturià i una catalana, companys de pis al barri del Raval, són els protagonistes d'una sèrie de vinyetes que conformen un retrat irònic de la vida a la ciutat en plena crisi, en pinzellades de dues pàgines que -tot i el to de comèdia- no busquen tant l'acudit com la tranche de vie. Segons els seus autors "no hi ha gags perquè no se'ns acudeixen; però, a més, el gag és perible, la segona vegada ja no fa gràcia".

Tot i que Barcelona Low Cost retrata paisatges tan fàcilment identificables com les Rambles, la platja de la Barceloneta, el mercat de la Boqueria i la plaça Reial, Mendoza i Tognola no creuen que la ciutat sigui un personatge més de l'àlbum, ja que "hi ha 50.000 Barcelones possibles. Sí que és cert que és un lloc que ens dóna un matís irònic, perquè hi prolifera un turisme barat que es pot emborratxar per pocs diners i, en canvi, als protagonistes els costa molt sobreviure. El que sí que hem volgut ha estat fugir del tòpic del Raval multicultural".

Alguns dels temes

Més enllà dels carrers de la capital, el que han pretès guionista i dibuixant -que amb aquesta obra debuten en el còmic, tot i tenir experiència en el periodisme i la il·lustració, respectivament- és tractar temes com "l'adolescència perpètua, les crisis de parella, el desig de la maternitat, la precarietat laboral... Aspectes que són presents en la vida de gent que tenen 30 anys i escaig i no són on volen ser; però tampoc volem enarborar la bandera de la representació d'una generació". Per edat i origen, però, els autors descriuen situacions que "coneixem de primera mà. Algunes de les anècdotes que s'expliquen tenen a veure amb coses que els han passat a amics nostres, encara que no literalment. No és una història autobiogràfica, però sí personal".