• Imprimir

Apichatpong Weerasethakul, que ha comptat amb coproducció catalana, s'endú el màxim guardó de Cannes. Javier Bardem i Elio Germano, millors actors

La Palma d'Or parla tai

Bernat Salvà

Apichatpong Weerasethakul i Javier Bardem posen satisfets, amb els guardons que van rebre ahir al Palais des Festivals de Cannes
ERIC GAILLARD / REUTERS

Els disturbis de Tailàndia gairebé van impedir a Apichatpong Weerasethakul viatjar a Cannes. Hi havia toc de queda a Bangkok i va haver de recórrer zones perilloses de la ciutat i passar per dues ambaixades tancades (França i Espanya) abans d'aconseguir un visat a la representació diplomàtica italiana. Aquest director de tarannà afable i nom impronunciable deu pensar que els riscos que van valer la pena: s'ha convertit en el primer director tailandès que guanya la Palma d'Or de Cannes gràcies a Lung Boonmee raluek chat (L'oncle Boonmee que pot recordar les seves vides passades).

També estava content Lluís Miñarro, coproductor català d'aquesta pel·lícula a través de la seva empresa Eddie Saeta. No hi ha pel·lícules catalanes competint a les seccions oficials dels grans festivals europeus, però el bon ull de productors com Lluís Miñarro o Antonio Chavarrías (La teta asustada va guanyar l'Ós d'Or de Berlín i l'Oscar) permeten participar en èxits de primer nivell.

Víctor Erice, un dels membres del jurat presidit per Tim Burton, i Benicio del Toro (que es declara fan incondicional del director espanyol) deuen haver influït en aquest premi a una pel·lícula sense film argumental, almenys segons els cànons de la narrativa clàssica. Lung Boonmee... és un film pausat i contemplatiu que s'inspira en records d'infantesa del director i en les creences relacionades amb fantasmes i amb la transmigració de les ànimes que encara perduren a les zones rurals del nord de Tailàndia.

Amb B de Barcelona

Barcelona també té el seu petit espai al palmarès. Els pronòstics es van confirmar i Javier Bardem va guanyar el premi al millor actor, compartit amb Elio Germano, el protagonista del film italià La nostra vita. Biutiful havia dividit les opinions entre partidaris entusiastes i detractors. Ningú discutia, però, l'excel·lent actuació de l'actor madrileny en el paper d'un pare que pateix un càncer irreversible i intenta deixar en bones mans els seus dos fills petits. Javier Bardem va seure a la gala al costat de Penélope Cruz, i per si algú tenia dubtes sobre la relació que els uneix, li va dedicar el premi: "A la meva amiga, la meva companya, el meu amor. Penélope: et dec moltes coses i t'estimo molt". El director Alejandro González Iñárritu mostra a Biutiful la cara menys amable de Barcelona, una ciutat on s'explota els immigrants i hi ha misèria i brutícia, i que simbolitza el nou món cosmopolita i divers que està emergint a Occident.

Bardem afegeix així un altre guardó a la llarga llista de distincions que ha aconseguit al llarg de la seva carrera (l'Oscar, el premi europeu, la Copa Volpi, el Globus d'Or...) i es confirma com un dels grans actors contemporanis.

El guardó a la millor actriu va ser per a Juliette Binoche, una altra intèrpret amb els prestatges de casa plens de premis. El cineasta iranià Abbas Kiarostami emprenia amb Copie conforme el primer rodatge fora del seu país, a la Toscana. Tot i treballar habitualment amb actors amateurs, ha sabut treure el millor de Binoche en una història d'argument senzilla, però de gran calat emocional.

França, multipremiada

França ha tingut una gran presència al Palmarès 2010. A part de Juliette Binoche, la potent indústria cinematogràfica gala ha participat com a coproductora en el film d'Apichatpong (i de diversos premiats més), s'ha endut el Gran Premi del Jurat per Des hommes et des dieux, i el de millor director per a Mathieu Amalric. La història real de l'assassinat a mans d'integristes algerians de sis monjos francesos inspira Des hommes et des dieux, dirigida per Xavier Beauvois.

A més de director, Mathieu Amalric és també el guionista i actor principal de Tournée, crònica de la gira d'una troupe d'strippers que aspiren a actuar a París. El premi de la crítica Fipresci també va ser per a aquesta pel·lícula.

Feia 13 anys que el cinema africà no competia a Cannes, però hi ha tornat amb força: Un homme qui crie, pel·lícula dirigida per Mahmat-Saleh Haroun que aborda la destrucció del Txad a causa de la guerra civil, es va endur el Premi del Jurat.

Cinema arriscat

En conjunt, es tracta d'un palmarès compromès amb el cinema com a expressió artística i allunyat dels èxits comercials, on sembla haver pesat més la veu de Víctor Erice que la del president del jurat, Tim Burton, i que inclou la majoria de pel·lícules premiables d'aquesta edició més aviat discreta. Només s'hi troba a faltar Another year, de Mike Leigh, favorita per a molts de festivaliers, que se'n va de Cannes amb les mans buides. Ben mirat, el realisme del cineasta anglès tampoc sembla gaire apte per tocar el cor a Tim Burton.